Pila baptismal de Sant Llorenç d'Hortons
Sant Llorenç d'Hortons

    Alt Penedès
    Plaça de l'Església, s/n
    196

    Coordenades:

    41.47022
    1.82333
    401746
    4591626
    Número de fitxa
    08222 - 63
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Objecte
    Medieval
    Estat de conservació
    Regular
    Està a la intempèrie
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada accessible
    Bisbat de Sant Feliu de Llobregat
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Pila baptismal feta de pedra local de secció circular amb un diàmetre de 65 cm i una alçada de 30 cm. La part inferior és semi esfèrica i està recolzada damunt una columna cilíndrica de 23 cm d'alçada que alhora està damunt un pedestal quadrangular amb els angles retallats, que fa 46 d'un costat, 48 cm d'un altre costat i 24 cm d'alçada. Aquest està damunt una base de la mateixa pedra d'1 x 1'10 metres.

    El primer document on surt referenciada l' església de Sant Llorenç d'Hortons data de l'any 945, en l'acta de fundació del monestir de Santa Cecília de Montserrat, on Riquilda, comtessa de Barcelona i esposa del comte Sunyer, llega a aquest cenobi l'església de Sant Llorenç d'Hortons, situada al terme de Gelida, amb el seu cementiri i sagrera. El monestir montserratí posseïa altres alous a Hortons, com el de Sorba, donat pel monjo Geldemir l'any 978. En un plet entre el senyor Umbert de Gelida i els habitants de l'alou de Sorba, es denuncià que Umbert obligava l'església de Sant Llorenç d'Hortons a lliurar-li una lliura de cera. Es va dictaminar que a partir d'aquell dia la cera havia de ser donada al monestir de Santa Cecília per la seva festivitat.

    AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. ADELL i GISBERT, Joan Albert (1992). Sant Llorenç d'Hortons; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170. BOSCH i CASADEVALL, Josep Maria (2013). Església parroquial de Sant Llorenç i rectoria (1845-1847), a http://www.ajhortons.cat/ CARAFÍ, E. i CIVIL, J. (1971). Cinc Esglésies Gelidenques : més de mil anys d'història. Gelida. CRUAÑES OLIVER, E. i VIRELLA TORRAS, X. (1984). Piques baptismals d'immersió del Penedès i el seu entorn. Museu de Vilafranca, Vilafranca del Penedès, pàgs. 49 i 50. CRUAÑES i RÀFOLS, Joan i CLAVER i SALVAT, Libert (1992). San Joan Samora; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170 i 171. LLORACH i SANTÍS, Salvador (1984). El Penedès durant el període romànic. Sant Sadurní d'Anoia, pàgs. 43 i 44. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1992). San Joan Samora; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170 i 171. "Sant Llorenç d'Hortons, aquest veí desconegut". Cantillepa : publicació mensual de la Ponència de Cultura de l'Ajuntament de Gelida. Abril.