Pieret
Lluçà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Pieret està situada en un punt lleugerament elevat dins la vall de la riera de Merlès, al nord de Manyaques i al sud-oest de la Solana. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions que actualment es troba en runes. Està bastida amb cantonades i pilars de pedra treballada, un al centre de cada façana, i murs de maçoneria de pedra al nivell inferior i de tàpia a la resta. Originalment comptava amb els nivells de planta baixa, primer pis i golfes i estava coronat per una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, actualment inexistent. La façana principal, orientada al sud-oest, té una disposició d'obertures simètrica, totes ubicades al centre i utilitzant el pilar central de pedra treballada com a brancal. A nivell de planta baixa hi ha dos portals emmarcats amb pedra treballada i llinda de fusta i al primer pis dues finestres emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta. Al nivell de golfes el mur de tàpia s'ha desprès i només queden els pilars cantoners i el central. La façana sud-est conté únicament una obertura, una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra al nivell de primer pis. La finestra no conserva la llinda i per sobre el mur ha cedit exceptuant els pilars cantoners. La façana nord-est conté una finestra emmarcada amb maó a nivell de primer pis. Una part del nivell de golfes es troba tancat amb un mur d'obra vista que també ha cedit parcialment. La façana nord-oest únicament una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra a nivell de primer pis, per sobre de la qual només queden en peu els pilars cantoners i el central. Davant aquesta façana hi ha un mur que s'estén uns metres fins pràcticament davant la façana principal de l'edifici, delimitant un pati. L'extrem sud d'aquest mur es troba delimitat amb cantonades d'obra vista.
Història
Pieret es troba documentada en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de l'any 1866 i en canvi no apareix en el llistat de 1793, pel que s'ha de suposar que va ser bastida als voltants de la primera meitat del segle XIX.
Bibliografia
BACH, Mn. A. (2003) Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà. Parròquies del Lluçanès.
Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Lluçà. 2007.