La Riba
Lluçà

    Osona
    Sector nord-oest del terme municipal
    Emplaçament
    A 7800 metres per pista asfaltada i pista forestal de la carretera C-154, punt quilomètric 37'200

    Coordenades:

    42.07577
    2.01482
    418506
    4658658
    Número de fitxa
    08109 - 88
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Segle
    XVII-XVIII
    Estat de conservació
    Dolent
    Únicament es conserva part dels murs de càrrega.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad: 08108A014000070000BZ
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    La Riba està situada en un punt lleugerament elevat dins la vall de la riera de Merlès, uns metres al nord-oest de l'església de Sant Climent de la Riba. Es tracta d'una masia de grans dimensions actualment en runes. Conserva els murs de càrrega de maçoneria de pedra i cantonades delimitades amb carreus treballats a una alçada mitjana d'uns 2 metres, sobrepassant els 3 metres en alguns punts, i també algunes obertures, la major part de les quals emmarcades amb pedra treballada. Interiorment, el recinte de la masia es troba cobert de runa i vegetació tot i que encara s'intueixen els murs mitgers. Al voltant del volum principal de la masia s'observen nombroses estructures adossades, també en runes. Al sud-est de la masia, i entre aquesta i l'església de Sant Climent de la Riba, hi ha un petit turó sobre el qual hi ha un dipòsit d'aigua de la masia, bastit amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades d'obra vista i coronat amb volta de rajol, avui esfondrada quasi completament. A tocar de l'església hi ha una pallissa que es conserva dempeus. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra i conté obertures a l'oest, amb una gran obertura central emmarcada amb brancals de pedra treballada i obra vista a la part superior, i a l'est, on hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta que dóna accés directe al nivell superior de la pallissa.

    La Riba es troba documentada en el capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 dins la batllia de Sant Climent Sarriba i en el fogatge de 1553. Va quedar deshabitada durant la segona meitat del segle XX.

    Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Lluçà. 2007.

    IGLÉSIES, J. (1981) El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Dalmau.

    PLADEVALL, A. (1997) Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Torelló: Impremta Sellarès.