Pi de la creu de Can Boquet
Vilassar de Dalt

    Maresme
    Cruïlla de Can Boquet
    Emplaçament
    Al costat del punt d'informació del Parc
    360

    Coordenades:

    41.52568
    2.34043
    444972
    4597325
    Número de fitxa
    08214 - 173
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Espècimen botànic
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Pla Especial Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt
    Accés
    Fàcil
    Altres
    Titularitat
    Privada
    08213A008000020000JM
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    El pi pinyoner (Pinus pinea) de la Creu de Can Boquet té una alçada total de 16 metres, un volt de canó de 2,85 metres, un volt de soca de 3,05 metres, i una capçada perpendicular de 27 metres. Està ubicat en un marge, prop de la Creu de Can Boquet i al costat de la caseta del punt d'informació del Parc de la Serralada Litoral. El tronc presenta una escorça de color marró rogenc, gruixuda. La capçada, tot i que té la forma característica d'una ombrel·la presenta una forma lleugerament irregular degut a la manca de poda. Aquest arbre perennifoli té unes fulles en forma d'agulla que poden arribar a mesurar fins a 20 cm de llarg, i es troben agrupades de dues en dues.
    La floració d'aquesta espècie es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que pot mesurar fins a 15 x 10 centímetres. La llavor que s'hi troba a l'interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. La pinya madura a la tardor, mentre que les pinyes dels altres pins ho fan en dos anys.

    Consta a l'Inventari del Consell Comarcal del Maresme com a arbres d'interès comarcal i local.

    Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Es desenvolupa molt bé en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral.
    La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat.

    AGUSTÍ, Miquel Fra (1617). El llibre dels secrets de l'agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007.
    AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt.
    PARÉS, Eduard (2006). Arbres monumentals de Catalunya, 18 anys. Ed. Generalitat de Catalunya i Departament de Medi Ambient i Habitatge.
    PHILIPS, Roger (1989). Los árboles. Editorial Blume. S.A. Barcelona