Pg. Marítim, 54- C/ Roma, 1-3
Sitges
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici aïllat estructurat en alçat en planta baixa i dos pisos, amb coberta de teules formant vessants compostes. Sense un estil eclèctic, combina un seguit de volums verticals trencats per l'horitzontalitat d'un porxo, una gran cornisa a nivell del forjat de la planta primera i un joc de cobertes amb angles (frontons) a cadascuna de les quatre façanes de l'edifici.
Destaca un porxo format per tres arcs de mig punt situat al frontis de la façana, i dos arcs, també de mig punt, als laterals. Dites arcades descansen sobre parelles de columnes rematades per capitells d'ordre jònic. El porxo disposa d'una coberta plana que serveix de terrassa de les dependències de la primera planta. La barana està formada per matxons d'obra entre els quals hi ha disposades unes jardineres ceràmiques fent de barana pròpiament dita. La porta d'accés es troba situada a la part més septentrional de la façana afrontada al carrer de Roma. Es tracta d'una porta que disposa d'uns brancals d'aplacat de carreus de pedra regulars, amb unes línies d'imposta del mateix material, de les quals arrenca un arc de mig punt amb guardapols i un escut situat a la dovella central. Els nivells del forjat de la primera planta hi són indicats a les quatre façanes a base d'un ràfec en voladís de teules, sustentat per una estructura de mènsules decoratives. Per contra, les cornises de les vessants de la coberta de l'edifici són més senzilles, amb unes faixes motllurades simples i sense mènsules decoratives.
El revestiment de la façana, llevat dels elements decoratius esmentats, és simple, fet a base d'un arrebossat senzill.
Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C.
Història
L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana.
Bibliografia
COLL, I. (2001) "Arquitectura de Sitges. 1800-1930". Sitges
Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)