Casa Carlos Fradera
Sitges
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d'un edifici aïllat estructurat en alçat en planta baixa i dos pisos, amb una coberta de teules de vessants compostes, amb unes característiques formals properes a un llenguatge eclèctic típic del post modernisme. La característica de l'edifici rau en la combinació i joc de volums que actuen formant una estructura piramidal, amb els afegits d'espais porxats formant terrasses rematades per baranes de balustres clàssics. Totes les obertures disposen d'emmarcaments en forma de faixes motllurades (probablement de pedra artificial) que sobresurten de la línia de façana; a les llindes s'ha disposat una petita mènsula decorativa situada al centre. Combina les llindes rectes amb les rematades per arcs de mig punt, amb unes finestres situades a la zona central del cos d'edifici del tercer nivell, que disposen de llindes en forma d'arcs deprimits còncaus. La porta d'accés, situada a la planta baixa de la façana més oriental, disposa d'un petit porxo rematat per una petita coberta de teules composta i sustentat per un parell de columnes amb capitells semblants a l'ordre compost. Del conjunt cal destacar tots els ràfecs de les teulades, que disposen d'un voladís important i decorats amb mènsules que imiten caps de bigues; entre les mènsules es poden observar tot un seguit de cassetons decoratius. Tots aquests elements decoratius (emmarcaments de portes i finestres, balustrades, ràfecs de teulades, etc.) són de color blanc, que contrasten amb el color terrós del senzill revestiment de la façana, fet a base d'un arrebossat simple.
Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C.
Història
El possible autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana.
Bibliografia
COLL, I. (2001) "Arquitectura de Sitges. 1800-1930". Sitges
Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)