Pedrera de Coll Girant o de Pumanyà
Monistrol de Calders

Moianès
al nord-est del nucli urbà. S'hi arriba pel camí de la Coma i Marfà, prenent el trencall de Pumanyà.
Emplaçament
en un turó a ponent dels Gorgs Blaus.
540

Coordenades:

41.76961
2.02587
419034
4624655
Número de fitxa
08128 - 70
Patrimoni immoble
Tipologia
Obra civil
Contemporani
Segle
XX
Estat de conservació
Regular
actualment no està en funcionament.
Protecció
Inexistent
Accés
Fàcil
Sense ús
Titularitat
Privada
08127A002000550000EX
Autoria de la fitxa
Sara Simon Vilardaga

Es tracta d'una gran explotació de pedra sorrenca formada per diversos fronts d'extracció de llargada considerable. Un dels fronts té orientació est a oest i una llargada entorn a uns cent metres, una altra línia d'extracció de roques també d'uns cents metres però orientada perpendicular a l'anterior, o sigui, nord-sud. A més d'aquestes dues zones principals d'extracció hi ha altres àrees d'explotació secundàries. La capa de roca de qualitat es troba entre dues betes, una de superior de pedra també sorrenca però de mala qualitat i una capa inferior d'una roca que pren tonalitat gris blavós. En diferents punts de la pedrera es poden apreciar les marques dels tascons (tasconeres) emprats en el sistema d'extracció més antic de l'explotació. Aquesta tècnica d'extracció de pedra (també amb variants al llarg dels anys), en època de treball d'aquesta pedrera consistia amb una primera fase de barrinat de la roca per produir una esquerda, posteriorment es realtizaven els clots on es clavaven els tascons de fusta que s'anaven mullant, aconseguint que per acció de dilatació de la fusta és trenqués la roca.

Es considera la pedrera més antiga del període contemporani, i la que s'ha explotat durant més temps. Sembla que es va posar en actiu entorn a l'any 1900 arran de la construcció dels ponts de la carretera i la necessitat de material per l'obra. En aquesta època consta que s'explotaren uns primers cinquanta metres del front principal. L'explotació continuà activa, especialment a partir dels anys 60 quan va passar a l'empresa Pedreres Jornet. Als anys 80 l'empresa va obrir un nou sector d'explotació a l'altra banda de la riera la Golarda, seguint la mateixa beta de roca i emprant un sistema totalment mecanitzat.

-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.
-GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions.
http://www.xerolit.cat/pedreres.html

Descarrega PDF