Pedrera Berta-Galeria de Quars El Papiol

Baix Llobregat
Camí de la Pedrera Berta, s/n
Al vessant nord-oest de la Serra de Roques Blanques, al sud de la Riera de Rubí.
64

Coordenades:

41.45853
2.01528
417760
4590128
08158 - 135
Patrimoni immoble
Obra civil
Contemporani
XVIII-XX
Bo
La mina avui està abandonada.
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Privada
08157A00100001
Juana Maria Huélamo Gabaldón

Pedrera que es troba al vessant nord-oest de la Serra de Roques Blanques, entre els cims de Puig Madrona i de Puig Pedrós de l'Obac, al sud de la Riera de Rubí, entre els termes municipals de Sant Cugat del Vallès i El Papiol. Des del punt de vista mineralògic, la Pedrera Berta constitueix un punt de referència important degut a l'excel·lent qualitat dels exemplars de fluorita octaèdrica de color verd que hi apareixen. Explota actualment una granodiorita biotítica d'edat tardi-hercianiana en la qual hi ha encaixats dos filons de direcció NE-SO. constituïts fonamentalment per fluorita en galena, la esfalerita. Aquests filons foren objecte d'explotació pel sistema de galeries a principis del segle XX. És el "Geòtop 337 pedrera Berta (Vallès Occidental)" de la Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural. La fluorita, el seu principal mineral, s'utilitza com a fundent en la fabricació d'acer, en la indústria del vidre i l'esmalt. En els últims anys, la seva pedra ha servit de base per a carreteres, autopistes, vies de tren i altres i nombroses obres.

La pedrera Berta és considerada el bressol de la mineralogia catalana i el jaciment de minerals més visitat de Catalunya.
Ha estat el lloc de pràctiques dels futurs geòlegs de diverses universitats, sobretot per l'extens registre mineralògic que en ella es troba.
En un inici la mina es declarà per a l'explotació de ferro, però la intenció dels propietaris era extrere'n galena argentífera. La proporció de plata resultava massa baixa, i finalment, el principal aprofitament seria la fluorita.
Aquest mineral ha donat fama mundial al jaciment i, en concret, la seva flourita és coneguda en el món dels col·leccionistes com "la fluorita del Papiol", essent molt apreciada, sobretot la de color verd intens.
Des de fa molt temps, però sobretot des de les darreres dues dècades, nombrosos col·leccionistes i mineralogistes han cercat amb insistència aquest mineral tant per objectius de recerca científica com comercial, fet que ha dut a l'espoliació sistemàtica del jaciment. Tant pel seu color verd intens com per la singularitat dels seus cristalls (cares octaèdriques amb arestes truncades, a més de moltes combinacions cúbiques diferents), la "fluorita del Papiol" ha esdevingut un dels minerals més emblemàtics de la mineralogia catalana i és coneguda per col·leccionistes d'arreu del món.

La Pedrera Berta és considerada en alguns cercles mineralògics com el bressol
de la mineralogia catalana. La seva accessibilitat i sobretot el seu extens registre
mineralògic va facilitar el coneixement i popularitat d'aquest indret. En l'actualitat
és probablement el jaciment de minerals més visitat de Catalunya, tot i tractar-se
d'una explotació privada en actiu.
La mina Berta, ara pedrera Berta, es troba en els terrenys que foren comprats el 1908 per Damián Cardoner (per això la mina va prendre el nom de la dona d'en Cardoner, el propietari (Faura Arís, 1996: 279).
El primer document que es coneix sobre els terrenys de la mina correspon a l'any 1784. A finals del segle XIX, van ser adquirits pel Jaume Abat i Trabal. Una part passà als propietaris de Can Calopa i l'altra, als descendents del baró d'Esponellà.
El 1900, Jaume Abat i Trabal, era el propietari de la mina que aleshores es deia Elisenda, amb patent de plom, que finalment es va obtenir dos anys després. La mina passa per compra de Josep Calopa al baró d'Esponellà, que era aleshores el propietari dels terrenys.
El 1908 la mina era de Damián Cardoner. Entre els anys 1908 i 1913 s'arribaren a fer fins a 8 concessions d'ampliació del territori de la mina, entre els termes de Sant Cugat, Rubí i El Papiol, a excepció de la mina Matilde, que quedava exclusivament dins el terme del Papiol.
En un principi se n'extreia ferro i una mica de plata.
A mitjan de la segona dècada del segle XX, es troba un important aqüífer que cap a la dècada de 1970 ja subministrava aigua a les poblacions veïnes (Pérez, 2014).
La seva explotació va comportar l'arribada d'un important contingent d'inmigració peninsular.

Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol. Fitxa del Geòtop.
García Borràs, F.(s.d.) Geòtop 337 pedrera Berta (Vallès Occidental). Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural. http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrim…
Pérez de Pedro, P. (2014). "El complex Mina Berta". Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. Rubí Centre d'studis Rubinencs., nú. 63, any 33.