Pavelló Municipal d’Esports
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Pavelló poliesportiu, inaugurat l’any 1960, que fou una instal·lació pionera en la seva època. Destacava per la seva arquitectura moderna, i fou el tercer pavelló d’esports en tot l'estat que va tenir una coberta, després dels de Barcelona i Alacant.
Es caracteritza per una coberta arrodonida suportada per una estructura de formigó de 10 arcs que continuen a l’exterior per ambdós costats, com una mena de contraforts exempts en forma de costellam. Als laterals té uns grans finestrals de vidre armat que proporcionen llum interior i separen l’obra vista de les parets i el sostre. L’entrada queda ressaltada per un frontó que sobresurt, recobert de ceràmica vitrificada o gresite. El pavelló comptava amb un sistema de ventilació i renovació d'aire condicionat.
A l’interior, la pista era inicialment de dues capes de formigó amb un forjat de ferro entre ambdues. Força anys més tard, fou recoberta amb parquet, cosa que li va donar el nom popular amb què se'l coneix actualment: "el parquet".
En l'actualitat funciona com un espai poliesportiu adequat per a la pràctica de l'handbol, futbol sala, basquet, hoquei patí, patinatge artístic, voleibol i altres esports. També ha acollit competicions d’altres esports i un bon nombre de concerts i actes socials (fitxa IPA).
Història
El pavelló es va inaugurar el dia 23 de maig de 1960, durant les fires i festes de l'Ascensió.
El projecte fou obra de l'arquitecte municipal Joan Barangué Tusquets, i era la primera peça d'un complex esportiu que, amb el nom de Parc Municipal d'Esports Amateurs, s'havia d'estendre entre la fàbrica Roca Umbert i el riu Congost. Inicialment havia de comptar amb un gimnàs i unes pistes d'atletisme. Els terrenys foren una donació feta l'any 1956 per la fàbrica Roca Umbert, i la resta adquirits a la senyora Antònia Moncau.
Les obres van iniciar-se el febrer de 1959, a càrrec de l'empresa dels senyors Massana i Folch, Materiales y Obras, SA. L'aparellador fou Jaime Agustí Martí. El projecte inicial preveia també un gimnàs, per al qual es comptava amb una subvenció de la Diputació de Barcelona. Posteriorment, el projecte es va ampliar fent l’edificació una mica més llarga, amb una arcada més. La galeria es preveia que tingués una cabuda per a unes 2.000 persones (800 assegudes i 1.200 dempeus). Això va ser possible també per la intervenció de Joan Antoni Samaranch, que presidia la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes. La construcció va durar poc més d'un any, i el condicionament dels jardins al voltant d'uns tres mesos. Des del 2002 el jardí porta el nom de Lluís Companys, i compta amb un bust dedicat a qui fou president de la Generalitat republicana.
En la memòria dels granollerins "el parquet" (com es coneix popularment el pavelló) s’associa a la trajectòria del Club Balonmano Granollers, que durant la dècada de 1960 va consolidar-se com a club de referència en la història d'aquest esport. També va ser plató d'un programa de la televisió estatal de gran audiència, i d'un espot publicitari.
A partir de l'any 2000 s’hi van fer treballs de rehabilitació de vestidors i altres dependències, amb la instal·lació d'un sistema de plaques de captació solar per a l'escalfament d'aigua, i posteriorment es va impermeabilitzar la coberta (fitxa IPA).
Bibliografia
BARANGUÉ TUSQUETS, Joan (2010). “Pavelló Municipal d’Esports”. Fitxa de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic (IPA). Generalitat de Catalunya.
