Patronat parroquial Vallirana

Baix Llobregat
Carrer de Sant Mateu, 5-7
Al bell mig del carrer, tocant el carrer de Sant Jaume
201m

Coordenades:

41.38301
1.92987
410523
4581829
08295-598
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
Popular
XX
Bo
Inexistent
Fàcil
Científic
Privada
Bisbat de Sant Feliu de Llobregat - Parròquia de Vallirana
Adriana Geladó Prat

Edifici cantoner de planta rectangular, format per tres cossos adossats i amb un pati posterior. L'edifici davanter presenta una coberta de teula àrab de tres vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. Els dos volums posteriors, de més alçada, tenen cobertes de teula àrab de quatre i d'un sol vessant, un d'ells organitzat en dos nivells. La construcció presenta senzilles obertures rectangulars, sense cap tipus d'emmarcament destacable, i està bastida en pedra i maons. De l'espai interior destaca la sala, amb un gran escenari cobert per una encavallada de fusta força destacable entre bastidors. El parament de la façana principal està arrebossat i emblanquinat, amb una placa ceràmica amb el nom. Al costat hi ha un volum rectangular de nova construcció que permet entrar-hi cotxes.

L'edifici fou promogut per alguns propietaris de finques agrícoles de Vallirana l'any 1929. Els terrenys estaven situats al carrer de Miquel Batlle (actual carrer de Sant Mateu, 5-7). La intenció era crear un centre cívic i botiga de productes del camp. L'edifici quedà innacabat i, a partir de la Segona República, fou abandonat durant molt de temps. Tot i això, a principis dels anys 30, l'edifici era conegut com El Sindicat, donat que passà a mans del "Sindicato de Labradores", abans que aquest traslladés la seva seu al carrer Major, 226. Durant el període de la guerra Civil, l'edifici va servir de granja de gallines (portades de la Casa Nova i de can Prunera). L'any 1945, tot i que l'edifici estava en un estat força ruïnós, fou venut a la parròquia per 500 pessetes. L'any 1957 el van arranjar i convertir en el Patronat Parroquial. Promogut per mossèn Josep Cañizar es va cobrir la sala, es van treure i vendre els revoltons i les bigues de ferro, es va fer la teulada (amb 6000 teules) i es va cobrir la sala amb encavallada de fusta. Aquestes obres es van fer amb morter de calç dels forns del terme, sorra de la riera de Vallirana i aigua de la bassa de can Marsell. L'actual arc de l'escenari també és d'aquesta època i les fustes de l'escenari foren donades per la Cooperativa Asserradora local. També hi havia un bar i la casa de la família que el regentava. Entre els diferents usos de l'edifici hi ha representacions religioses (Pastorets), teatre i cinema (fins a finals dels anys 60). També s'hi havien organitzat jornades de joventut durant els anys 60 i va ser la seu de diferents entitats del municipi. A principis dels anys 70, i fins al curs 1974-75, va fer la funció d'escola pública. A mitjans dels anys 90 es va reformar i es va enderrocar el bar. Anteriorment, ja s'havia refet la teulada de la sala. Des de l'any 1974 i fins a l'actualitat és la seu del Grup d'Esplai Parròquia de Vallirana. També és la seu de la Coral l'Esclat de Vallirana.

AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 82-86, 132-133. RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana. ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 46, 63-64, 79, 86, 100, 103.