Pati de l’escola Vedruna
Tona
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El jaciment es va localitzar al pati de l’escola Vedruna, sota un nivell de terra amb una potència considerable, molt remogut per les diferents intervencions que es van succeir en el temps. Es varen documentar trams de murs de pedra lligada en sec, en direcció est-oest, fonamentats en margues geològiques, i amb una cara vista. Tot i que varen ser interpretats en la major part com a murs de contenció i separació de conreus, una de les estructures presentava una cara vista i blocs de pedra disposats regularment. Aquest fet significava una estructura d’hàbitat.
Els materials ceràmics recuperats foren escassos, i corresponen a restes de construcció com tegulae i imbrices, ceràmica oxidada i reduïda, àmfora itàlica, africana i púnic-ebussitana, i del sud d’Hispania. També, es varen localitzar restes de fauna i fragments de ferro.
El conjunt de restes s’ha interpretat com un lloc d'habitació amb estructures conservades, força destruït ja en època antiga, i que estaria relacionat amb l’assentament del Camp de les Lloses.
Aquest jaciment està inclòs en l'espai de protecció arqueològica del Camp de les Lloses, i implica una protecció preventiva abans de fer-hi qualsevol remoció de terres.
Història
Els anys 1996 i 1998 es van dur a terme controls arqueològics a les obres de construcció de l’escola Vedruna, el primer any, i una prospecció amb rases el segon. Els resultats foren positius pel que fa a les troballes de materials arqueològics d’època iberoromana, i època moderna i contemporània. Per altra banda, es localitzaren restes constructives muraries amb nivells arqueològics associats, datats en època iberoromana.
Les conclusions afirmaren que aquesta àrea estigué ocupada en el mateix moment de l’assentament iberoromà del Camp de les Lloses, i es varen datar entre el segle II aC i el I dC.
Val a dir que les restes arqueològiques estaven molt deteriorades, i hi havia molt poques perspectives de conservació.
Bibliografia
ÁLVAREZ, R., DURAN, M., MESTRES, I., PRINCIPAL, J. 2000: “El jaciment del Camp de les Lloses (Tona, Osona ) i el seu taller de metalls”, a: Mata, C. i Pérez Jordà, G. (Eds.), IBERS. Agricultors, artesans i comerciants. Universitat de València, València, 271-281.
DANÉS TORRAS. J.: (1932) Antiguitats de Tona . Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya vot XLII. pp.325-347.
GARCÉS, I.; CEBRIÀ, A. (2002) “L’estela ibèrica de Tona (Osona)” a Pyrenae, Núm. 33, p. 211-232.
LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.
MESTRES, Imma. (1995) Memòria del seguiment arqueològic de les obres de remodelació del pati de l’escola Vedruna - Tona. Osona. Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Inèdit.
PADRÓS, Carles. (2011) El territori de la plana ausetana i el seu entorn des de l'ibèric ple a l'alt imperi.
PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.
