Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Restes arqueològiques pertanyents a la vil·la romana de Granollers, concretament a la pars urbana d’aquesta vil·la. En l’excavació que s’hi va realitzar s’hi va recuperar sobretot material ceràmic i moble, així com restes d’una columna. Actualment aquestes restes no són visibles.
Continuant les tasques d’excavació que els anys anteriors havien realitzat en aquesta zona, membres del Museu de Granollers van portar a terme l’any 1950 una altra cala al pati de la senyora Bassa (vídua Trullàs). La cala amidava 2 metres de costat per 1 de fondària.
El material moble recuperat va ser nombrós, aparegut en el segon estrat. Entre les restes més destacades J. Estrada esmenta un fragment de columna de gres "que amida 43 cm de diàmetre, una dimensió igual que la que ofereix el fragment de columna trobat a la Rectoria".
En relació al material moble cal esmentar l'elevat nombre de fragments de ceràmica fina de taula.
Altres denominacions: Pati de la Vídua Trullàs (PEPPA).
Jaciment excavat parcialment el 1950 pels membres del Museu de Granollers.
Aquest jaciment forma part del sector genèric conegut com a Antiga Presó, que inclou altres jaciments propers: Hort de l’Aiguadé, Pati de can Gorina i Passatge de Sant Bartomeu.
Història
El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (pars rustica) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (pars fructuaria). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rustica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.
A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tard-romana.
Bibliografia
AUTORS DIVERSOS (2004). Atles d’arqueologia urbana de Granollers. Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.
AUTORS DIVERSOS (2022). In illo tempore. Granollers en època romana. Museu de Granollers, Granollers.
A. A. M. G. (s.d.). Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.
COLL, Joan M.; ROIG, Jordi (1998). " L'antiguitat tardana al Vallès Oriental: algunes consideracions", a Lauro, Revista del Museu de Granollers, 14.
ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967). "La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)", a Separata de la revista "Ampurias" XXVIII. Barcelona: IPA.
ESTRADA GARRIGA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo.
ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.
JÁRREGA DOMÍNGUEZ, R. (1995). " Aproximació a l'estudi de l'antiguitat tardana al Vallès Oriental", a Limes, núm. 4-5, Cerdanyola del Vallès.
PARDO RODRÍGUEZ,J. (1986). " La romanització al Vallès", a Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.
PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). "El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió", a Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.
TENAS BUSQUETS, M. (1999). "El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries", a IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).
VILA BONAMUSA, Lluís (2001). Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.
