Pati de la senyora Bassa
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Continuant les tasques d'excavació portades a terme pels membres del Museu de Granollers, l'any 1950 efectuaren una altra cala al pati de la senyora Bassa (vídua Trullàs). La cala amidava 2 metres de costat per 1 de fondària. El material moble recuperat també va ser nombrós, aparegut en el segon estrat. Entre les restes més destacades J. Estrada (1993: 85) menciona un fragment de columna de gres "que amida 43 cm de diàmetre, una dimensió igual que la que ofereix el fragment de columna trobat a la Rectoria". En relació el material moble cal mencionar l'elevat nombre de fragments de ceràmica fina de taula. Segons M. Tenas (1999: 11) "L'anàlisi tipològica i cronològica de la ceràmica esmentada, permet avançar en la cronologia d'aquest sector del jaciment. Les formes identificades de terra sigil·lada itàlica (copa Goudineau 27; plat Atlante X.3; fragment de copa decorada amb elements vegetals i amb el sigillum XANT (HUS), del taller de CN ATEIUS i un fragment informe amb el sigillum VOLU (SUS), evidencien que el jaciment ja podria haver estat ocupat al final del segle I ane". Altres fragments ceràmics, com ara de terra sigil·lada hispànica (vas Dragendorff 24/25), terra sigil·lada africana A1 (copa Hayes 34) i de ceràmica de cuina (plat Hayes 23) permeten constatar una pervivència fins la primera meitat del segle III ne. L'anàlisi dels materials ceràmics d'aquest jaciment ha permès a altres autors (COLL, ROIG: 1998; JÁRREGA, 1995) proposar la continuïtat del poblament romà fins el segle VI. Estratigrafia segons J. Estrada: 1 estrat format per una capa estèril de 35 cm de potència. El segon estrat seria on va aparèixer el conjunt de materials estudiats (VILA, 2001)
A.A.M.G. (s.d.) referencia restes en les següents localitzacions 77. Santa Anna, c/ 4; 78. Santa Anna c/ 23; (darrera de) PATI DE CAN GORINA; 79. Santa Anna c/ 25; (darrera de) HORT DE L'AIGUADÉ I; 80. Santa Anna c/ 25 (darrera de) HORT DE L'AIGUADÉ II que tal vegada puguin pertànyer a aquest mateix jaciment. Amb aquest nom inclou una zona àmplia de troballes arqueològiques conegudes amb els noms següents: Hort de l'Aiguadé, Pati de can Gorina, Pati de la vídua Trullàs i el Passatge de Sant Bartomeu (VILA, 2001). L'explicació d'aquestes estructures també apareix a la fitxa de l'Antiga Presó. S'obren fitxes separades al trobar-se així a (VILA, 2001). Fotografia de Lluís Vila i Bonamusa. Proposta de protecció al nou PEPHA Zona Arqueològica.
Història
Excavat parcialment el 1950 pels membres del Museu de Granollers (VILA, 2001).
Bibliografia
A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.
COLL, Joan M.; ROIG, Jordi (1998): " L'antiguitat tardana al Vallès Oriental: algunes consideracions". Lauro, Revista del Museu de Granollers, 14.
ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967): "La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)", Separata de la revista "Ampurias" XXVIII. Barcelona: IPA.
ESTRADA GARRIGA, Josep (1969):" Vías y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona". Barcelona: Comisión de Urbanismo.
ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993) : Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.
JÁRREGA DOMÍNGUEZ, R. (1995): " Aproximació a l'estudi de l'antiguitat tardana al Vallès Oriental" Limes, núm. 4-5, Cerdanyola del Vallès.
PARDO RODRÍGUEZ,J. (1986): " La romanització al Vallès", Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.
PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): "El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió" Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.
TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).
VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.
