Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Restes arqueològiques pertanyents a la vil·la romana de Granollers, concretament a la pars urbana d’aquesta vil·la. En l’excavació que es va realitzar l’any 1948 al pati de can Gorina s’hi van trobar diverses habitacions, algunes de les quals pavimentades amb mosaics. Actualment aquestes restes no són visibles.
Habitació núm. 2. El paviment es trobava a 2 metres del nivell de terra actual i mesurava 3,05 x 3,54 m. Era fet amb opus tesellatum (mosaic) bicrom, decorat amb negre sobre blanc. La decoració es componia de bandes negres i blanques i bandes de triangles negres sobre blanc. Al camp, escaires negres i blancs encaixats
Habitació núm. 4. Situada a l’est de l’habitació núm. 2. A diferència d’aquesta, no va presentar cap pavimentació amb mosaic.
Habitació de planta absidal o amb exedra. Es va localitzar a un metre de distància de l’habitació núm. 2, en direcció nord-est, i a 1,5 m de profunditat. Cronològicament, podria ser d’un moment posterior a la segona fase constructiva d’aquesta zona.
Entre els materials recollits destaquen punxons d’os, un anell, un fragment d’anella, claus de ferro, un fragment de ceràmica campaniana, fragments de dolis i àmfores, ceràmica comuna oxidada, teules i maons de forma quadrada, una tessel·la de pasta vítria argentada,3 “ terrissa aràbiga”, 4 fragments de ceràmica de tradició ibèrica i fragments de ceràmica medieval. En un nivell de terra uns 0,20 m més amunt del nivell del mosaic, es va recollir un important conjunt numismàtic compost per una moneda de Filip I (244-249), una de Gal·liè (354-268), una de Claudi el Gòtic (269- 270), una de Decenci (351) i una d’il·legible (Atles d’arqueologia urbana de Granollers, annexos).
Aquests materials presenten una cronologia que oscil·la entre el segle I i III de la nostra era.
Aquest jaciment és una continuació de l’excavació feta l’any 1947 a la finca adjacent de l’Hort de l’Aiguadé. L’excavació es va fer l’any 1948, i la direcció va anar a càrrec de J. Estrada, S. Llobet, A. Jonch i membres de la Secció d’Arqueologia del Museu de Granollers.
Aquest jaciment forma part del sector genèric conegut com a Antiga Presó, que inclou altres jaciments propers: Pati de la Senyora Bassa (o de la vídua Trullàs), Hort de l’Aiguadé i Passatge de Sant Bartomeu.
Història
El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (pars rustica) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (pars fructuaria). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rustica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.
A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tard-romana.
Bibliografia
AUTORS DIVERSOS (2004). Atles d’arqueologia urbana de Granollers. Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.
AUTORS DIVERSOS (2022). In illo tempore. Granollers en època romana. Museu de Granollers, Granollers.
A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.
BARRAL I ALTET,X. (1978): "Les mosaïques romaines et médievales de la Regió Laietana (Barcelone et ses environs)". Universidad de Barcelona, Instituto de Arqueologia y Prehistória, Publicaciones eventuales, núm. 29. COLL, Joan M.
ROIG, Jordi (1998). " L'antiguitat tardana al Vallès Oriental: algunes consideracions", a Lauro, Revista del Museu de Granollers, 14.
ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967). "La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)", a Separata de la revista "Ampurias" XXVIII. Barcelona: IPA.
ESTRADA GARRIGA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo.
ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.
JÁRREGA DOMÍNGUEZ, R. (1995). "Aproximació a l'estudi de l'antiguitat tardana al Vallès Oriental", a Limes, núm. 4-5, Cerdanyola del Vallès.
PARDO RODRÍGUEZ,J. (1986). " La romanització al Vallès", a Rev. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers.
PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). "El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió", a Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.
TENAS BUSQUETS, M. (1999). "El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries", a IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers. (inèdit).
VILA BONAMUSA, Lluís (2001). Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.
