Parc Usart
Sant Feliu de Codines
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Aquest parc rep el nom del seu fundador, Nicolau Usart i Rurriol. Es tracta d'un parc estructurat a partir d'una gran esplanada i un seguit de camins que es van adaptant a la topografia i la vegetació forestal del lloc, majoritàriament de pi blanc.
A la zona de l'accés al parc trobem una font i des d'aquí s'obre un passeig central que porta a la torre mirador. A totes dues bandes del passeig central hi ha fileres d'arbustes i arbres, bancs per descansar i una zona de jocs infantils. Des de la torre mirador hi ha unes excel·lents vistes cap a la Vall de Riells. Des de l’esplanada principal unes escales donen accés a una zona emboscada de pins i a un petit mirador amb un banc, amb vistes a la plana del Vallès Oriental, a la vall del Tenes i als Cingles de Bertí, a més del Roc d'en Meler, una enorme roca de conglomerat vermell coneguda més com l'Elefant, i al Cagarro del Diable.
És un mirador destacat a la Unitat de Paisatge 14 Cingles de Bertí i Gallifa del Catàleg de paisatge de la Regió metropolitana de Barcelona (mirador 14.50).
Història
El Parc Usart es va inaugurar el 1 d'abril de 1918 gràcies a l'impuls de l'industrial Nicolau Usart. A inicis del segle XX, es va fer molt popular entre la gent de Barcelona i altres zones urbanes que venien a Sant Feliu de Codines a estiuejar o a fer salut, ja que el clima del municipi era més sec i menys calorós a l’estiu que la majoria de viles dels voltants de la ciutat. Va esdevenir un lloc on gran quantitat de gent es va guarir de les afeccions pulmonars.
Arran de la seva proximitat amb la ciutat, la qualitat del seu entorn natural i la presència de fonts i parcs, moltes famílies benestants de Barcelona es van anar establint fins formar una gran "colònia" d’estiuejants dedicats als passejos, l'esport, el lleure i la cultura. Anar a berenar o a gaudir de la natura al Parc Usart era una activitat habitual.
A mitjans del segle XX el camí de Sant Miquel del Fai es va pavimentar, fet que va derivar en la popularització de les excursions a aquest monestir del segle X. Des de llavors la carretera va esdevenir un pas obert als vehicles cap als Cingles de Bertí, i cap a la zona natural on es troba el parc.
A partir de 1983, el parc es va anar reformant i consolidant les edificacions més antigues. En els darrers anys s’han fet treballs de millora i d’adaptació, així com la instalꞏlació de jocs infantils. El 2011 es va inaugurar un nou pas per a vianants fins al Parc, vorejant la carretera des del nucli urbà.
