Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Matadepera

El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac té un gran interès paisatgístic, biològic i cultural. Està integrat per dos massissos, el de Sant Llorenç del Munt amb els cims de la Mola i el Montcau de més de mil metres cadascun i la serra de l'Obac, de menys elevació. Una part del terme de Matadepera presenta les característiques geològiques que fan d'aquest parc un indret d'especial bellesa on hi predominen els conglomerats. L'orografia és molt escarpada, amb cingles i canals abruptes, barrancs, torrents i rieres que neixen en totes direccions. El clima és del tipus mediterrani subhumit, per això el principal bosc que hi podem trobar és l'alzinar, amb comunitats importants de rouredes i boixedes. A la base hi acostumem a trobar pinedes de pi blanc, de gran resistència a la sequera, que en les zones de més obaga són substituïts pel pi roig i la pinassa. La pineda però, és sovint fruit de la intervenció humana i llavors apareix barrejat amb l'alzina i arbusts com el cirerer d'arboç i el bruc. En els fondals com els barrancs s'hi poden trobar el roure, la moixera, el boix i l'avellaner. Als roqueters i cingles, es localitzen plantes adaptades a condicions extremes com l'orella d'ós o la corona de reina, el polipodi comú, la farigola, el lliri, la tulipa silvestre o la nadala menuda i encara d'altres que estan perfectament adaptades a llocs extremadament secs com el crespinell i els conillets o l'enciam silvestre. Aquest paisatge ofereix unes condicions immillorables per a la fauna, que hi troba refugi, criar, hivernar o senzillament aprofitar aquest territori com a corredor biològic. Les diferents comunitats faunístiques hi estan ben representades, tant pels mamífers més grans com pels habitants rupícoles, amfibis, ocells i rapinyaires, tant diürns com nocturns. I en les fonts on l'aigua és pura s'hi pot observar la salamandra i diferents espècies de granota i el gripau.

El parc ha estat ocupat o visitat per l'home des de temps immemorials. Un exemple n'és el Camí Ral que travessa el municipi just per darrera el mas de la Barata, que probablement no sigui res més que l’evolució d’una taverna d’època romana. Si tenim en compte l’indret on està ubicada, a peu del Camí Ral, no seria massa descabellat pensar en una “taberna”, un lloc d’allotjament on aturar-se, passar la nit i deixar reposar els cavalls.

Un altre exemple patrimonial indissociable del paisatge de Sant Llorenç, són les abundants  balmes obrades que han servit de refugi eventual, d'amagatall o per a viure. En el cas de Matadepera hi ha varis indrets ben coneguts, la Balma del Bord, la Balma del Penitent o el conjunt dels Òbits o la Balma de la Pinassa i el Corral de Can Pèlacs. També hi ha coves de primer nivell on s’hi ha localitzat restes arqueològiques, com la Cova del Frare, la Cova de les Ànimes, la Cova Negra, la Cova de l’Hort dels Monjos, la cova de Santa Agnès i d’altres principals, que sense haver-se localitzat restes, són d’un gran interès geològic i científic, com la cova del Fondal, la cova del Manel, la cova de l’Escopeta o la cova de la Canal del Trull o la cova de Sescorts.

Altres elements destacables que formen part de la cultura popular integrats perfectament en el paisatge són els forns de calç i d'obra, associats a les cases pairals i antics masos com La Barata, Can Robert, Can Pèlacs, Can Bufí, Can Pobla, Can Garrigosa, el Gabi o Can Torres. Destaquen algunes zones amb murs de pedra ciclopis, de gran bellesa on el domini de la tècnica constructiva és excepcional. És el cas de la zona no inclosa en el parc, al sud de la Costa del Tet i la Feixa Llarga de Can Torres, però que s’inclouen a la fitxa per la unitat paisatgística que representen. La gent que va viure i conrear els pendents d'aquests turons han impregnat aquest paisatge no només amb l'obra de la pedra seca, sinó que han estat a l'origen de llegendes relacionades amb el bandolerisme o amb el drac, que han arribat als nostres dies.

Un altre element a destacar són els forns de pega, dels quals el més conegut al terme de Matadepera és el forn de pega del Dalmau, situat a l’extrem nord-est del municipi. Ballbé, (BALLBÉ:1988) parla d’un forn situat en el jardí d’una torre d’estiueig de la urbanització del Pla de Sant Llorenç i d’un situat prop de Can Pobla que excavà amb el seu equip dels diumenges. D’ambdós no aporta cap més altra dada ni ubicació.

Durant la realització del Mapa de Patrimoni se’n ha descobert tres de nous. Un d'ells relacionat amb La Barata. Per tant, actualment, només es confirma la presència de quatre forns de pega documentats, el del Dalmau i el de la Barata i dos en el sector de Sant Llorenç del Munt. Un d'ells a proximitat de la Canal Gran i l'altre, de la Canal de la Cova Roja..

Finalment, s’ha de destacar la presència nombrosa en tota l’àrea del parc de restes de carboneres, súties i barraques de carboner. Una activitat tradicional directament relacionada amb el treball i  l’explotació del bosc, i per tant amb una clara intervenció de l’home sobre el paisatge.