Les bateries militars de Montgat van ser instal·lades el 1898 en motiu de l'esclat de la Guerra de Cuba. Aquest any, els Estats Units d'Amèrica van declarar la guerra a Espanya a favor de la independència de l'illa de Cuba. L'optimisme inicial dels espanyols va quedar ràpidament esvaït després de la derrota de la seva flota i de la base de Santiago de Cuba. Davant d'això, per tal de poder defensar la costa d'un possible atac naval, es van construir diverses bateries al Barcelonès. Afortunadament, no van ser utilitzades, ja que després de quatre mesos de combat es va signar la pau, en què es concedia la independència de Cuba, Filipines i Puerto Rico. En motiu de l'esclat de la Guerra Civil es va reprendre l'activitat militar. L'any 1945 les bateries de Montgat eren ocupades pel 7è Regiment d'artilleria de costa, qui s'encarregava de defensar la ciutat de Barcelona i el litoral, juntament amb les bateries de Montjuïc. Un segon grup s'encarregava de la defensa de la badia de Roses. La zona va estar militaritzada fins el 1985, quan es van suprimir els regiments de defensa de costa i es van desmantellar les bateries. L'octubre del següent any, l'aleshores ministre de Defensa, Narcís Serra, va firmar la cessió dels terrenys a l'Ajuntament de Montgat, així com dels respectius terrenys a l'Ajuntament de Badalona (a la zona del Turó del Caritg). D'aleshores ençà s'ha utilitzat com a parc urbà.
