Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Parc enjardinat a tocar el nucli urbà, que abraça una gran varietat d'espècies vegetals en un espai natural d'una gran bellesa, el Puig Castellar. Al Parc s'hi pot accedir pel carrer de La Riera (davant de la plaça de Muntanyà i costat per costat de la Fundació Palau), pel Camí Ral (tot just a l'entrada del poble), pel carrer de Sant Pere Abanto i també pel nou accés dels Pins Salvà. De totes maneres, l'entrada principal és per La Riera i en podem destacar la reixa modernista de l'entrada i el tram amb rampa acuradament empedrat. L'accés pel Camí Ral presenta una porta de ferro forjat avantguardista i una escala no apta per a persones amb vertigen, tot i que una barana circular pintada de blanc ajudi a fer el recorregut més fàcilment. Al llarg de la seva extensió en el parc hi podem trobar quatre llacs, dues casetes condicionades per fer-hi activitats, una piscina que s'utilitza durant l'estiu i una varietat impressionant de flors, plantes i arbres: com ara mimoses i lliris, rosers i geranis; plantes medicinals, com la farigola, el romaní i l'eucaliptus; arbres tarongers, llimoners i avets i, sobretot, pins, com també moreres i xiprers entre d'altres. Gaudeix d'excel·lents vistes, en totes direccions (mar i muntanya). El parc és pot veure des de gairebé qualsevol punt del municipi, i cal no oblidar que és part integrant del turó de Puig Castellar, on al capdamunt hi trobem la Torre dels Encantats, ja en el municipi veí d'Arenys de Mar. S'inaugurà l'any 1987 amb la idea de disposar d'un espai de passeig, esbarjo i tranquil·litat, envoltat de natura i d'un bell paisatge. D'ençà de la seva obertura, s'hi ha dut a terme millores i treballs de manteniment de forma constant, sovint amb l'ajut de voluntaris del poble (neteja i assentament dels camins interiors, la pintura del mobiliari públic, els canvis de lluminària, el repàs als murs i graons, la recuperació del viver, la rehabilitació de tot el sistema de rec i sobreeixidors, la replantació de noves espècies). La brigada municipal hi efectua treballs periòdicament i el parc acull força actes i activitats, a banda de les visites de passeig.
A l'entrada hi ha la seu de l'Associació de Bonzais de Caldes d'Estrac, a l'antiga masoveria dels terrenys que avui formen el parc; els tallers de bonzais es realitzen cada any des de mitjan desembre fins a Setmana Santa. Darrerament s'ha condicionat la Caseta de Fusta (La Cabanya de Doña Cary) com a taller de creació. Els tradicionals concerts d'estiu a la pèrgola i les passejades comentades per la Torre dels Encantats i el poblat ibèric són una mostra més del simbolisme del parc, i també del Puig Castellar, en el seu conjunt, per als caldencs. És interessant comentar que fins a mitjan segle XX a l'actual parc es conreava blat.
Història
El Parc rep el nom d'Adolfo Muntanyà. Els Muntanyà eren una família de taverners de Granollers. L'Adolfo emigrà amb el seu germà a Cuba on va fer fortuna amb el negoci de la compra-venda d'or. Tornà d'Amèrica l'any 1934, i s'instal·là a Caldes d'Estrac, d'on era originària la seva mare. Comprà terres a la zona de La Riera i fixà la seva residència en una part del que avui en dia és la Fundació Palau i Fabre. La seva muller era Doña Caridad Urquijo, filla del marquès d'Urquijo. El majordom de Can Muntanyà era en Fernando, personatge també força popular del Caldes de la postguerra. L'Adolfo Muntanyà va morir l'any 1982, deixant el seu nom en alguns dels espais més destacats de la Vila. L'Associació de Veïns de Caldes d'Estrac, creada el 1977, treballà entre d'altres coses per la recuperació pel poble d'aquest parc com a zona verda. Finalment l'any 1987 va ser inaugurat el Parc de Can Muntanyà. Dels anys 1996 a 1999 s'hi organitzaren els Casals d'Estiu, per a nens i nenes, tant de la vila com estiuejants, i fins a l'actualitat s'hi ha fet activitats culturals de tot tipus, entre elles les que porta a terme la Jana Hurter a la Cabanya de Doña Cary (o Caseta de Fusta) de l'interior del Parc.
Bibliografia
AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.