Panteó de la família Bertrand
Sant Feliu de Llobregat

    Baix Llobregat
    Cementiri Municipal. Riera de la Salut/Rambla de la Marquesa de Castellbell

    Coordenades:

    41.38829
    2.04694
    420318
    4582301
    Número de fitxa
    08211-136
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Element urbà
    Contemporani
    Eclecticisme
    Modernisme
    Segle
    XIX
    Desconegut
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL 19/10/1988
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    19198(Conjunt panteons)
    Accés
    Fàcil
    Simbòlic
    Titularitat
    Privada
    0627446DF2802E
    Autoria de la fitxa
    CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT

    La construcció del panteó de la família Bertrand se situa a l'última dècada del segle XIX. El seu estil és eclèctic i pren elements propis del Modernisme.
    La seva estructura cúbica presenta quatre parets inclinades cap a l'interior formant una piràmide escapçada. La cobertura és a dues vessants i emmarca un frontó coronat amb una creu que du una inscripció: "A la Memoria de Manuel y Antonia, sus hijos".
    Dins la contundència del monument, dues de les parets presenten porta reixada de ferro on s'hi reprodueixen les lletres alfa i omega i el nom dels difunts al pany de les obertures. Per altra banda, la utilització del ferro es reitera a la barana que encercla el conjunt.

    Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu.

    Fins el 1847 el cementiri municipal estava situat entorn a la parròquia, però arran de les grans transformacions socials, polítiques i econòmiques, l'augment demogràfic i la creixent urbanització del municipi, es va decidir construir un nou cementiri a les afores de la ciutat (un espai que, actualment, es torna a trobar integrat dins el teixit urbà).
    Al seu interior hi destaquen alguns panteons propers al modernisme, i són els de les famílies Bertrand, Ricart, Ribas i Cañameras i Molins. L'industrial Manuel Bertrand i Cortalé va ser un personatge significatiu a Sant Feliu de Llobregat des de mitjans de segle XIX quan, en arribar al municipi posà en funcionament una fàbrica tèxtil que incentivaria el progrés de l'economia local.