Panteó de Joan Torras i Bergé
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Tomba o panteó de Frederic Torras i Bergé, emplaçada al cementiri municipal de Granollers, concretament a un costat de la rotonda central de la part antiga, formant part d’un grup de cinc panteons de personatges o famílies il·lustres de la ciutat. Els elements formals i compositius d’aquest conjunt s’emmarquen dins del llenguatge modernista.
El panteó consta d’una superfície plana rectangular on hi ha la làpida de la tomba (amb la inscripció: “Familia de Juan Torras Bergé”), i, al fons, l’escultura d’un àngel sobre un pedestal circular on consta la firma d’E. Clarasó. L’escultura representa un àngel alat, amb cos femení, que té la mà dreta alçada tot assenyalant el Cel. El pedestal és guarnit amb flors sepulcrals.
A l’altre extrem d’aquest conjunt de tombes hi trobem la que correspon al germà de Joan, Frederic Torras i Bergé, amb una configuració molt semblant i establint un diàleg amb la primera. Els dos sepulcres estan presidits per sengles escultures d’Enric Clarasó. Un dels àngels aixeca una creu cap al Cel amb la mà esquerra, i l’altre assenyala el Cel amb la dreta.
Història
L’autor de l’escultura és Enric Clarasó i Daudí (Sant Feliu del Racó, 1857 – Barcelona, 1941). Fou un escultor modernista i pròxim també al simbolisme, amb un estil que s’ha relacionat amb el de Josep Llimona. Precisament, Llimona és l’autor de l’escultura que es troba a la tomba central d’aquest conjunt del cementiri de Granollers.
La família Torras està vinculada a la indústria tèxtil de Granollers des de mitjan segle XIX. L'any 1842 hi ha documentat un teixidor de cotó de nom Josep Torras, i el 1850 un Pau Torras que té una fàbrica amb 17 telers. Entre 1891 i 1900 l'empresa, que havia assolit una notable dimensió, va adquirir la denominació social Frederic i Joan Torras i, des de 1901, només Frederic Torras Bergé. La fàbrica va continuar amb els seus descendents fins que va tancar, l'any 1963.
