Paños Margarit (Vapor Cremat) Olesa de Montserrat

    Baix Llobregat
    Ctra. C-1411, km. 2,5
    93

    Coordenades:

    41.54205
    1.88527
    407021
    4599532
    08147-9
    Patrimoni immoble
    Edifici
    Contemporani
    XIX-XX
    Bo
    Legal
    Pla Especial de Protecció d'Olesa de M (14/06/94)
    Sí: IPIC 112; 213.139
    Fàcil
    Sense ús
    Privada
    7097503DG0979N0001YR
    Jordi Piñero Subirana

    Fàbrica tèxtil que consta de grans naus, amb una façana d'inspiració modernista d'un cert interès arquitectònic. La composició té un ritme que s'aconsegueix mitjançant arcs rebaixats corresponents a les tres naus existents i l'accés al recinte. L'interior de les naus té un interès limitat. La xemeneia, corresponent a l'antic Vapor Cremat, és la més alta del terme d'Olesa. És construïda amb totxo i té un anellat de ferro. Actualment presenta una certa inclinació cap a un costat en la part superior. La base té forma de prisma de planta quadrada, amb una banqueta ornamental sobresortida del pla vertical i una cornisa de característiques similars amb filades de totxo escalonades.

    Es conserva documentació de l'empresa a l'Arxiu Històric d'Olesa.

    El Vapor Cremat tenia un sistema de producció vertical, ja que s'hi elaborava la filatura, els teixits, els acabats i els tints; és a dir, que comptava amb la cadena de producció completa. Aquesta empresa apareix de la fusió de les fàbriques "Margarit Hermanos" i "Campaña Hermanos", l'any 1883. Aleshores tingué una gran expansió fins l'any 1887, quan va patir un desafortunat incendi del qual se'n va responsabilitzar a Joan Puig i Llagostera, germà de Josep Puig i Llagostera, propietari de l'empresa que més tard esdevindria la colònia Sedó. Això no obstant, va quedar en llibertat per falta de proves. A causa d'aquest incendi l'empresa era coneguda popularment com a "Vapor Cremat", tot i que el seu nom iniicial era "Campaña-Margarit i Compañía". A partir de 1901 la fàbrica adoptarà diferents noms, però sense canviar de capital. Durant la Guerra Civil l'empresa es va col·lectivitzar i passà a ser dirigida per un comitè de treballadors. A partir de 1940 va rebre el nom de "Paños Margarit, S.A", fins a la seva desaparició, l'any 1977. Actualment la fàbrica, i tot el polígon, es troben sense ús.

    FUSTÉ, Ramon; GALLOFRE, Isidre (1980). Inventari de protecció del patrimoni cultural europeu. Arxiu històric COAC.
    GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-10 i B40
    MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 9