Palanca de can Sedó
Olesa de Montserrat
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Pont penjant sobre el riu Llobregat que antigament utilitzaven els obrers que treballaven a la colònia Sedó. El pont, que era només per a vianants, està fet amb una estructura metàl·lica sostinguda per dues torres-pilastra, una a cada banda del riu. Les pilastres, que pertanyen a un anterior pont construït el 1867- 68, estan fetes amb revestiment de pedra i amb maó a les cantoneres. El cablejat d'acer queda sostingut a la part superior de cada pilasta i manté tensada l'estructura metàl·lica. Actualment només es conserva un dels costats d'aquesta estructura. Tot i que molt malmesa, encara travessa el riu, i té una llargària d'uns 90 metres entre pilastra i pilastra. Els vianants passaven sota la pilastra per un arc d'un metre, que devia ser rmés o menys l'amplada que tenia el pont. Actualment, l'entorn es troba envaït per la vegetació de ribera, i l'antic camí que anava cap a Olesa ha quedat tallat per les instal·lacions del polígon industrial.
El riu Llobregat fa de partió entre els termes municipals d'Olesa i d'Esparreguera.
Història
En aquest indret es construí el primer pont que va existir a Olesa i que travessava el Llobregat per comunicar amb Esparreguera. En principi havia de substituir la barca que s'utilitzava per travessar el riu, però finalment aquesta va subsistir. Aquest primer pont fou construït entre els anys 1867 i 1868 pels enginyers anglesos Cornelius i Miquel de Bergue, i va ser un dels primers ponts metàl·lics d'Espanya, amb una sola tirada de 90 m de longitud. El va impulsar l'empresari Puig i Llagostera, que tenia una industria tèxtil al marge dret del riu i necessitava que els treballadors d'Olesa el poguessin travessar. Aquest pont va esfondrar-se a causa de la catastròfica riuada del 24 d'agost de 1868 i l'any següent fou reconstruït segons el projecte original. La crescuda del Llobregat de l'any 1873 el va tornar a ensorrar. No es tornà a construir un pont fins el 1892, quan Antoni Sedó, nou propietari de la fábrica (l'actual colònia Sedó), decidí habilitar una palanca aprofitant les pilastres que quedaven d'empeus. El nou pont era penjat (menys car però només apte per a vianants), més sòlid i adaptat a les necessitats del terreny i de la fàbrica. Més recentment, les riuades de l'any 1971 el deixaren molt malmès i ja no fou reconstruït, ja que en aquestes dates tenia poca utilització.
Bibliografia
COBOS, Josep M (1994). Olesa al segle XIX. Col·lecció vila d'Olesa, 4. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 218-219
DOREL-FERRE, Gràcia (1992). Les colònies industrials a Catalunya. El cas de la Colònia Sedó. Ajuntament d'Esparreguera de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-38
MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 360-361
SAUMELL OLIVERAS, Joan (1981) Olesa aimada Unió Excursionista de Catalunya (Olesa), p. 59-63
