Paderneres
Rupit i Pruit
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Restes d'una masia aïllada i força enrunada de planta més o menys rectangular, completament engolida per l'abundant vegetació que cobreix la zona. Estava formada, com a mínim, per dos cossos adossats. Conserva la part de ponent de la coberta, de dues vessants i bastida amb teula àrab. Està distribuïda en planta baixa, pis i golfes. Conserva diverses finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. També presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments bastits amb maons i les llindes planes de fusta. L'interior, tot i que força degradat, conserva les restes dels forjats de fusta originals, el sostre embigat i l'escala de fusta original. La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de mida més gran. També s'observen petites pedres i alguns fragments de maons utilitzats per regularitzar els paraments.
A la banda de tramuntana hi ha les restes de l'antic cobert destinat als animals, completament engolides per la vegetació existent.
L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra.
Història
La primera referència documental relacionada amb l'edifici apareix mencionada en un capbreu del senyor de Rupit datat l'any 1379. En aquesta document es menciona l'existència de dos edificis, Paderneres d'Amunt i Paderneres d'Avall. Hi ha constància que l'any 1672 es va reconstruïr el molí de Paderneres que, pel sembla, podria correspondre al molí del Barri. Posteriorment, en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799, tornen a aparèixer els masos de Paderneres d'Amunt i d'Avall, juntament amb el molí. En aquesta documentació també es menciona la Casa Nova de Paderneres (tot i que no es descarta que pugui ser també la Casa Nova del Puig).
A mode d'hipòtesi, el seu topònim pot derivar del mot padern (que significa paternal) o bé del mot paderna (que significa de religió antiga).
Bibliografia
AIATS, Jaume; ROVIRÓ, Ignasi; ROVIRÓ, Xavier (1984). El Folklore de Rupit-Pruit. II. Narracions. Col. L’Entorn, 6. Vic: Eumo Editorial, p. 71-73.
DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. Ausa, XXII, núm. 158, p. 529-530.
PARÉS I GANYET, Quirze (1985). La despoblació rural i les masies del Collsacabra. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 470, 484.
SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 47-48, 122.
