Orgue de la parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla
Sitges
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L'orgue es troba a la nau central, sobre un dels arcs de les capelles laterals de la banda de l'epístola, i és accessible des de la tribuna superior de les capelles. La cadireta, nom que es dóna a l'orgue petit que queda situat sota un de més gros, està emmarcat per dues columnes salomòniques situades sobre unes bases amb elements escultòrics. A continuació, s'hi troba un fris on s'hi pot llegir la data de construcció de l'orgue, 1696. A cada costat de la cadireta hi han esculpits els apòstols. Tant la cadireta com l'orgue major tenen els tubs separats per pilastres, decorats amb elements florals. L'orgue major té els emmarcaments dels extrems de major amplada que els centrals, i estan decorats amb la silueta d'una columna salomònica acabada amb un capitell. Coronen l'orgue major un fris i una cornisa acabat en dues voltes incipients. Al centre del frontó hi ha un medalló amb l'escut de Sitges, i al punt més alt i envoltada per una mena de mandorla hi ha la imatge de la Immaculada Concepció. La caixa està decorada amb dos atlants, dos de cos sencer situats sota el basament de l'orgue i dos que ornamenten un petit espai entre la barana i la base dels extrems de l'emmarcament de l'orgue major. Les imatges de quatre àngels músics, completen la decoració escultòrica i, finalment, la base externa de l'orgue funciona com un sostre de cassetons, dividits en quadrats, i al mig s'hi situa una figura en forma d'estrella.
Història
Al Llibre del Consell de la Universitat de Sitges es troba anotada la demanda de la construcció d'un orgue a l'Església Parroquial de Sitges per part d'un grup de devots sitgetans, que es farien càrrec dels costos de la construcció a canvi que la universitat es fes càrrec del sou de l'organista i del manteniment de l'instrument. El 27 de desembre de 1694 es signà un contracte perquè el religiós Bartomeu Triay s'encarregués de la construcció. Finalment, fou la vila de Sitges qui es va fer càrrec de les despeses de la construcció, 900 lliures. El 5 d'octubre de 1695 la Universitat signà un contracte amb Joan Roig, escultor de Barcelona, amb la finalitat que aquest executés la caixa de l'orgue. Pel que fa a les pintures de l'orgue, l'obra fou encarregada a Sebastià Font, qui pintà les figures de Santa Tecla i Sant Bartomeu. L'any 1856 l'orgue fou daurat per petició de la Junta d'Obres de la parròquia. L'instrument que és visible actualment és una reconstrucció realitzada l'any 1985 per l'orguener Gerhard Grenzing, i únicament el moble correspon a la peça original.
Bibliografia
COLL MIRABEN, I. "Els altars barrocs de l'església de Sitges".G.E.S. Sitges. COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11907 COLL MIRABENT, I. (1993). "Els retaules barrocs i l'orgue de l'església parroquial de Sitges". Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. El eco de Sitges. 30. 1. 1982. LLOPIS I BOFILL, J. (1ª ed. 1891). "Assaig històric sobre la vila de Sitges". Grup d'Estudis Sitgetans, Sitges. SOLER I CARTRÓ, J. (1980). "Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal". Grup d'Estudis Sitgetans, Sitges.
