Nucli La Fortesa Sant Pere Sallavinera

Anoia
La Fortesa
A l'oest de Sant Pere Sallavinera
718
08189-5
Patrimoni immoble
Conjunt arquitectònic
Medieval
Modern
Contemporani
XII-XXI
Bo
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
Diversos propietaris
Núria Cabañas

El nucli de la Fortesa es troba situat a ponent del terme de Sant Pere Sallavinera a 720 m d'altitud i va néixer a redós del primitiu castell fortificat.
Actualment, el nucli està format per un conjunt de cases i petits carrers amb passatges coberts. D'entre les edificacions en destaca l'església parroquial de Sant Joan de la Fortesa, documentada des de finals del segle XIII i refeta al segle XVII per la família Ribalta i el mas de can Ribalta reformada l'any 1760.

El terme de la Fortesa es documenta l'any 1202 en una donació que Ramon de Boixadors fa al monestir de Montserrat comprometent-se pels tres termes que li pertanyen: Boixadors, Llavinera i Fortesa.
L'any 1282 la Fortesa es esmentada ja com a vila sempre sota la jurisdicció dels Boixadors.
La tardana aparició del topònim de la Fortesa i el fet que les seves afrontacions coincideixen amb les corresponents a la Lubosa o Lobosa (terme imprecís i documentat fins el segle XIII) ha plantejat la possibilitat d'identificar ambdós indrets amb el mateix tot i que hi ha dates que s'encavalquen.
El castell de Lubosa s'identifica amb el terme de la Fortesa per raons de similitud amb les afrontacions. L'any 1041 l'abat de Cardona, Guillem, va fer una donació al priorat de Sant Jaume de Calaf de l'alou que posseïa al lloc anomenat Lobosa.
La vila i el castell de la Lubosa o Lobosa estan documentats des de l'any 1209
quan en un plet s'anomena el castell i la vila de Lubosa, propietat de l'abat de Sant Vicenç de Cardona per donació d'Eriball, bisbe d'Urgell i vescomte de Cardona.

AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès - L'Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.
Estany i Ferrer, JM. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa.