Necròpolis del Turó dels Dos Pins

Cabrera de Mar

Excepcional jaciment que ha esdevingut un clàssic en la bibliografia de l'arqueologia ibèrica catalana, i una de les poques necròpolis ibèriques conegudes en el marc de la Laietània ibèrica. S'hi van descobrir unes 94 tombes, moltes de les quals en un estat de conservació precari (només es va trobar una sencera). La necròpolis fou descoberta de forma fortuïta, arrel de l'espoliació de nou tombes per part de clandestins l'any 1986. Per aquest motiu, es va dur a terme una intervenció d'urgència promoguda pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat, i el 1990 ja s'hi va començar a excavar de forma programada. Fruit d'aquestes intervencions s'ha pogut establir que es tractava d'una necròpolis que utilitzava per l'enterrament el ritus funerari de la incineració. En aquest cas, de tipus secundari; és a dir, que el difunt es cremava en un lloc diferent, en un ustrinum, que no s'ha localitzat. Es tractava de tombes en sitges excavades en el sauló, possiblement cobertes amb lloses de pedra, car la majoria d'elles estan escapçades pels treballs agrícoles o l'erosió de les aigües. Es tractava doncs, d'obertures en el terreny amb el dipòsit funerari a l'interior, responent al ritual de la incineració, generalment per a un sol individu, la major part d'adults de sexe masculí. S'establí una triple tipologia per classificar morfològicament les tombes excavades en el sauló: -A1; planta circular, fons pla i dos forats de forma cònica per a les àmfores. Paret recta o lleugerament còncava. Diàmetre mig d'un metre. -A2; planta quasi circular i fons pla, sense forats per a àmfores i mides similars a l'anterior grup. -B1; planta en forma de ronyó, fons i paret còncaus, sense forats per a àmfores. És un tipus desconegut a la resta de necròpolis catalanes. Les mides de l'eix més llarg varien entre 120 i 140 cm i les de l'eix curt entre 40 i 60 cm. La cronologia general de la necròpolis es situa entre l'any 250 i el 180 aC (mitjan segle III aC. a inici del segle II aC.). El material recuperat durant les diferents intervencions és semblant al de la necròpolis de Can Rodon de l'Hort, i correspon a ceràmiques de vernís negre -Campaniana A i taller de Roses-, ceràmica comuna ibèrica grisa i oxidada, ceràmica feta a mà, àmfores ibèriques, comuna pintada, fusaioles, fíbules de ferro i bronze, armament de ferro -espases, puntes de llança, abraçadores d'escut-, objectes d'ús personal, etc. La necròpolis, en principi, no ha estat exhaurida i es deu estendre per altres punts dels voltants. L'any 2006 es varen excavar diverses tombes bastant arrasades, però una d'elles encara conservava part del mobiliari "in situ".