És un dels tres indrets de la població on s'han documentat restes d'una necròpolis ibèrica d'incineració, juntament amb el Turó dels Dos Pins i Can Rodon. El que ara ens ocupa és conegut arrel de la notícia de l'extracció de materials d'una sitja en fer-se obres prop d'una casa situada entre el cementiri de Cabrera i les tombes de Can Ros l'any 1975.
El jaciment, basat en una necròpolis d'època ibèrica d'incineració ubicada dins el bosc de Can Ros, fou redescoberta casualment el 1993 per J. López Vinyals, ja que les boques de dues sitges afloraven al camí. La primera tenia forma de ronyó, pel que pertany a la tipologia B-1 descrita per Joaquim Garcia a la necròpolis del Turó dels dos pins. Contenia dues àmfores ibèriques, en una de les quals hi havia les restes de la incineració. La segona tomba, de secció circular, s'assimilaria al tipus A-1 de la necròpolis del Turó dels Dos Pins. La cronologia quedaria establerta entre els segles IV i III a.C.
L'any 1994 arrel d'una nova intervenció arqueològica a la zona, es descobriren cinc tombes més, de la mateixa cronologia de les anteriors, i una sitja que oferí materials del segle I aC.
