Necròpolis del Bataller
Dosrius

    Maresme
    Costa de les Vinyes - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars
    Emplaçament
    A la vessant sud del turó del Castellar, damunt de la masia de can Rogent
    286m

    Coordenades:

    41.59919
    2.46526
    455437
    4605414
    Número de fitxa
    08075-256
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Neolític
    Estat de conservació
    Dolent
    Estructures documentades destruïdes.
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    CCAA 893
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 08074A00900011
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Jaciment arqueològic situat a la vessant de migdia del turó del Castellar, dins del traçat de l'antic camí que comunicava la masia de can Rogent amb el cim del turó. Es tracta d'una possible necròpolis en la que es documentaren quatre cistes neolítiques excavades al terreny. Presentaven una planta ovalada, tot i que una tenia forma quadrada i estava folrrada amb lloses de pedra, amb unes mides aproximades d'1,45 metres de llargada per 0,80-0,95 metres d'amplada. Les sepultures tenien una disposició arrenglarada i estaven separades entre 2,50 i 3,70 metres de distància (no conservades). Juntament amb les cistes es van documentar fragments de ceràmica, ullals de senglar i dues destrals de basalt. També hi ha notícies, a la mateixa zona (prop de la masia, al nord), d'una gran fossa oberta en un terreny rocós amb restes de diversos individus (probablement desapareguda). Anteriorment, en una zona propera a la part alta de la masia de can Llibre, ja s'havien documentat dues sepultures neolítiques en fossa més, de característiques semblants a les anteriors (no conservades). Finalment, a la meitat de la vessant de migdia del turó del Castellar, es va documentar una cista excavada en un terreny en fort pendent. Estava formada amb lloses de pedra, de forma quadrangular i unes mesures d'1,65 metres de llargada per 0,75 metres d'amplada. A l'interior es conservaven les restes d'un individu inhumat, fragments de ceràmica, restes de fauna i un petit fragment de sílex (probablement desapareguda).

    Cronològicament, el jaciment s'adscriu al període Neolític (5500-2200 a.C.). Una part de l'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor.

    Les quatre sepultures inicials es van localitzar l'any 1922, durant les obres d'ampliació d'un camí de la finca can Rogent. El propietari d'aquesta masia i el seu masover comunicaren la notícia a l'arqueòleg mataroní Marià Ribas. Malgrat aquestes dades, el masover de la masia de can Brugueràs, afirmava l'any 1987 que les restes no aparegueren en el camí arranjat l'any 1922, si no que aparegueren a l'antic camí que duia de can Rogent al turó de Castellar, en un lloc on ja hi havia constància d'enterraments des del segle XIX i que era conegut com "el cementiri". Al mateix temps, la troballa de la fossa comuna també s'atribueix al mateix any 1922. Tot i això, l'any 1918 ja s'havien localitzat les dues sepultures situades prop de la masia de can Llibre. Ni durant l'elaboració de la Carta Arqueològica del Maresme l'any 1987, ni tampoc durant la seva revisió de l'any 2008, es va documentar cap estructura ni resta que es pogués identificar amb aquest jaciment.

    ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.02/251. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). "Dosrius i la seva prehistòria". Duos Rios, núm. 1, p. 14. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma; DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel; FONT I COT, Josep Oriol; LLEONART I CASADEVALL, Robert; LOU I MARTÍNEZ, Toni (2018). "Dòlmens i menhirs entre la Tordera i el Besòs. El grup megalític del Maresme i el Baix Vallès". Monografies del SERP, núm. 13. Barcelona: SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques), Universitat de Barcelona, p. 323-324. RIBAS I BERTRAN, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 21-22, 49. RIBAS BERTRÀN, Marià (1994). Canyamars prehistòric. Del neolític a la primera edat del ferro. Mataró: Marià Ribas i Bertràn, p. 23-26, 28-29, 58-63.