NECRÒPOLIS DE SANT VICENÇ D'OBIOLS Avià
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Necròpolis situada al subsòl de l'entorn de l'església romànica , al sud-est d'Avià. Es localitza al voltant de la capçalera a banda de migjorn de l'església, a l'interior de l'església i també sota el mas Obiols. Està formada per més de cinquanta tombes excavades a la roca, entre les que hi ha de tipus antropomòrfic i de banyera amb els extrems arrodonits. Són orientades d'est a oest (el cap a oest, encarat el difunt cap a Terra Santa), principalment d'adults i datades al segle X. Algunes d'elles es troben actualment tapades. La única tomba que actualment està descoberta és situada a tocar l'absis de l'església, a llevant. Mostra unes formes evolucionades, de planta trapezial amb el cap rectangular i ben diferenciat, amb les espatlles ben marcades i el peu pla. El perímetre de la tomba és resseguit per una motllura, molt malmesa, on hi ha un encaix per adaptar-hi les lloses de cobriment. En la capçalera d'una altra tomba de tipus banyera fou trobada una moneda del rei Ègica (687-702), encara que no vol dir que fou pertinència del difunt, sinó que podia ser una herència familiar.
Catalogada a la Carta Arqueològica del Berguedà del Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat, nº 1 d'Avià, nº 6393 general, junt amb l'església. No hem pogut aclarir si la moneda es troba al Museu de Berga, ja que al llibre de registre consta que hi ha cinc monedes procedents d'Obiols, però no les hem vist.
Història
Obiols fou un lloc adient per el poblament, on el comte Guifré organitzà una població estable a l'entorn de l'església a partir del segle IX, moment en que ja surt esmentada l'església depenent del monestir de Santa Maria de Ripoll des de l'any 888. La necròpolis és una prova d'aquesta ocupació del territori des d'època medieval, construïda a partir del segle X, tot i que alguna de les tombes és anterior. Els diferents fogatges i censos mostren l'evolució de la població: al 1365, sis focs; al 1497, dos focs; al 1557, deu focs; al 1707, 13 cases; al 1719, 80 habitants; al 1819, 18 veïns; al 1842, 128 veïns. Fou excavada per Camil Pallàs en realitzar la restauració de l'església entre 1959 i 1962.
Bibliografia
AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.
BOLÓS, J. i PAGÉS, M. (1982). Les sepultures excavades a la roca. A: Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya. Annex 1. Departament d'Història Medieval U.B.
GALLICÓ, F. X. (1969). El triente de Égica hallado en las excavaciones de Sant Vicenç d'Obiols (Berga), a "Gaceta Numismática", nº 12, pàgs. 15-16.
PALLÀS, Camil (1962). Arte prerrománico catalán. Pedret y Obiols. A "San Jorge", nº 47, pàgs. 63-67.
IGLÉSIAS, J. (1982). Demografia històrica i actual del Berguedà. XXIII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Centre d'Estudis Berguedans. Ajuntament de Berga. Pàgs. 37-58.
SANTANDREU, M.D. (1983). Església de Sant Vicenç d'Obiols. Ressò, núm 2. Ajuntament d'Avià. Pàgs. 8-9.
