Necròpolis de Sant Esteve del Múnter Muntanyola

Osona
Múnter
Entorn Església St. Esteve de Múnter. Trencant a N-141C. 08505. Muntanyola.

Coordenades:

41.87851
2.21345
434736
4636587
08129-32
Patrimoni immoble
Jaciment arqueològic
Medieval
Modern
XI-XVIII
Regular
Molt deteriorat
Inexistent
CCAA 11811
Fàcil
Sense ús
Privada
Bisbat de Vic. Pl. de la Catedral n.1. 08500. Vic.
Anna M. Gómez Bach

Durant les obres d'ampliació del cementiri del Múnter per la zona de llevant, fora de l'àrea delimitada pels murs de la necròpolis, varen aparèixer les restes d'un enterrament en fossa simple que devia formar part de la sagrera de l'església de Sant Esteve. Les restes humanes estaven en posició de decúbit supí i no contenien aixovar significatiu. La tomba ha estat datada en època medieval.

Per arribar a l'església de Sant Esteve del Muntar cal agafar la carretera de Collsuspina i Manresa (N-141) a l'alçada de Malla. Un cop fets un parell de km, trobem un trencant asfaltat a mà dreta que ens porta a la casa del Puig. Cal agafar aquesta pista, seguir-la al llarg d'un km i arribarem a l'església romànica del Múnter.

El trasllat del cementiri de Múnter va ser aprovat per l'ajuntament de Muntanyola al 1996 amb una actuació aprovada pel bienni 96/97 per la rehabilitació de l'església i entorn del cementiri. La intervenció arqueològica va ser realitzada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona a mans de l'arqueòleg Àlvar Caixal al 1999, i al 2000 Marta Pujol va realitzar l'estudi antropològic. El primer document que coneixem de l'església de Sant Esteve del Múnter és de l'any 1119. Sabem que durant el segle XII es renova l'edifici, el 1613 es va canviar la porta d'entrada i el 1918 es va ensorrar la coberta original. Les restes procedents de l'excavació arqueològica van ser datades d'època medieval.

AADD. (1986). "Sant Esteve del Múnter". Dins Catalunya romànica Osona II, vol. III, Barcelona: 429-430. MOLERA, S. (2000). Necròpolis de Sant Esteve de Múnter. Inventari Patrimoni Arqueològic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.