Necròpolis de cal Banyes

Súria

Necròpolis de "cistes de caixa de lloses". S'han detectat, com a mínim, dues zones, una al vessant NE del turó on s'observen, en superfície, restes d'almenys tres tombes del tipus caixa de lloses i la part superior on s'han excavat tres tombes. Aquestes es troben en una àrea plana, coberta de matolls, al cim d'un petit turó. En aquest indret es van documentar en superfície les restes de tres tombes formades per lloses de mitjanes dimensions, clavades verticalment al terreny i constituint cistes de les que només eren visibles algunes de les lloses laterals, sense que es conservessin les de coberta, tot i que en la mateixa àrea es documentava, també, alguna llosa de grans dimensions, que podria correspondre a la coberta desplaçada d'alguna de les sepultures. Les tombes semblaven distribuir-se radialment al voltant del vessant del turó i eren visibles en superfícies algunes restes antropològiques. La neteja i excavació arqueològica es va centrar en les tres tombes. De dues d'elles es coneix la seva estructura de tipus cista amb lloses de pedra lateral i al fons de la tomba. A la tomba 2 es van trobar restes antropològiques pertanyents a un individu adult enterrat en posició de decubit supí i amb el cap a l'Oest,. En aquesta tomba hi ha restes de dues inhumacions, l'altra d'un individu adult i posteriorment, es va reaprofitar. La tomba 3 estava molt deteriorada. L'excavació arqueològica no va proporcionar cap mena de material excepte les restes òssies. Les tombes estaven col·locades més o menys paral·leles i amb una certa regularitat d'interal d'1'5 metres aproximadament. Devia haver-hi algun tipus de senyal que posava de manifest la situació de les fosses, mitjançant una estela o un túmul de terra. Segons el seu excavador es tractaria d'un cementiri associat a un petit mas medieval, relativament allunyat de les estructures parroquials, fenomen típic, d'altra banda, a l'època medieval catalana. La reutilització d'almenys una de les tombes constata un ús continuat de la necròpolis, demostrant que la mateixa no correspondria a un fet puntual de caràcter casual. També permet establir una relació de tipus familiar entre els sebollits (VILA, 1999).