Naus de la fàbrica Biscuter
Sant Adrià de Besòs
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
A la carretera de Mataró hi ha diverses naus industrials: edificis aparentment vulgars i sense cap mena d'interès, però que tenen també la seva història darrere. En una d'aquestes es va instal·lar la fàbrica Biscuter. Els plànols d'aquesta van ser realitzats per l'enginyer industrial Andreu Rufat Durand i presentats per Antonio Estany Pina, conseller-gerent de Auto Nacional S. A. Aquestes naus s'ubiquen entre la carretera de Mataró, el carrer de Flora Tristán i la Rambla de Guipúscoa destaquen entre el passat industrial de Sant Adrià per haver-hi acollit la fabricació del popular Biscuter, als anys 50 del segle XX. Es tracta de naus de planta rectangular amb la coberta a dues aigües i una façana que conserva l'arquitectura de l'època, amb un capcer esglaonat sense cap mena de llicències a l'ornamentació a excepció d'una austera motllura que ressegueix el coronament de la façana. La resta del parament és un arrebossat ben llis, amb grans finestres que deixen passar la llum
El protagonisme de l'activitat industrial adrianenca es va desplaçar de les grans empreses industrials a empreses més petites situades a les naus dels polígons industrials. Així, a Monsolís, polígon nascut a mitjans de la dècada del 1950 acull bona part de l'activitat econòmica adrianenca. Es tracta d'una indústria poc contaminant, amb poques xemeneies però amb una activitat molt intensa.
Història
L'objectiu principal de la fàbrica era el muntatge de vehicles utilitaris, partint amb un capital social de dotze milions i mig de pessetes desemborsats. El taller, en primera instància, es dedicava a la reparació i la reconstrucció de vehicles automòbils en especial de marques desaparegudes. Temps després, es van esgotar la major part de les existències dels recanvis que s'empraven per a les reconstruccions en les quals s'havia especialitzat i molts dels vehicles van haver de ser destinats al desballestament, la qual cosa va provocar una notable baixada de l'activitat. Així fou com es va iniciar el muntatge dels prototips del Biscuter, que tenien un motor de dos temps de 200 centímetres cúbics, dissenyats per l'enginyer francès Gabriel Voisin. Aquest enginyer, que havia estat pioner en el món de l'aviació, va dissenyar l'any 1920 el seu primer microcotxe, el Sulky, que no va arribar a fabricar-se. Passada la Segona Guerra Mundial, va recuperar el vell projecte i va dissenyar el primer Biscuter, que es va presentar amb èxit al Saló de París de 1949. Però, tot i la bona acollida que va tenir la seva proposta, el projecte finalment no va arribar a consolidar-se. L'empresa productora, que va ser Auto Nacional SA, es va crear el 1953 i, immediatament, va comprar la patent del petit vehicle. Així, es va començar a produir i a comercialitzar el Biscuter en el mercat espanyol. Es va sol·licitar un augment de capital fins a tres milions i mig de pessetes i la concessió d'un permís d'ampliació de la indústria, el qual va ser autoritzat el 1954. L'enginyer Voisin va supervisar el projecte i va fer el viatge de París a Barcelona amb el seu propi Biscuter per demostrar les possibilitats del vehicle. La presentació del prototip que va tenir lloc a la Fira de Mostres, celebrada l'any 1953, va ser un gran èxit i va animar l'empresa a decidir-se a fabricar en sèrie el primer model, el 100. El model superior va ser anomenat Biscuter 200 A. Poc a poc, el vehicle va anar arrelant entre el públic i es creà el Club Biscuter, amb seu al carrer Muntaner, on s'organitzaven excursions i desfilades i, més endavant, apareixen noves versions del model (rubia, furgoneta, Pegasín). Es va deixar de fabricar el 1958.
Bibliografia
ASAB (1) UI.1032 , exp 2. RAFAEL, J. i PIULACHS, M. (2002). Sant Adrià de Besòs, història d'un canvi. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, El Punt. http://desdesantadriadebesos.blogspot.com.es/2013/12/60-anys-del-biscuter-microcotxe-dexit.html
