Molinots de la Llibra - Torre dels Moros
Vallirana

    Baix Llobregat
    Passeig de Sant Lluís, 1 i 20 - Urbanització La Solana I
    Emplaçament
    Dins de les finques del número 1 i 20 del carrer, prop de l'encreuament amb el carrer de Barcelona
    153m

    Coordenades:

    41.38807
    1.94246
    411582
    4582377
    Número de fitxa
    08295-600
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Popular
    Segle
    XIII-XIV
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIN
    National Monument Record
    Defensa
    BCIN 1715-MH / R-I-51-5754 / 22-04-1949 / BOE 05-05-1949
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA 1920
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 1625418DF1812N
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Es tracta de dues torres situades dins de dues finques privades a cada banda del carrer, davant per davant. La més ben conservada està situada dins del jardí del número 1. És una torre troncocònica amb la base quadrangular, bastida amb petits carreus de pedra de diverses mides i disposats en filades regulars i horitzontals. S'observa algun forat de bastida utilitzat per construïr-la. L'altra torre, dins del jardí de la casa del número 20, s'utilitza en l'actualitat com a xemeneia i està reformada. Tot i això es pot observar el mateix tipus d'aparell de carreus que en l'anterior estructura.

    La primera menció a un molí a la zona de la Llibra és de l'any 1115. Es tracta de la donació de béns que Duran Lleopard va fer al seu fill Berenguer, en la que es reservava el dret de moldre un dia i una nit setmanals en el molí: "Em retinc jo, Duran Leopard, en tot això i per sempre, a les meves voluntats, fer un dia i una nit en el molí de la Llibra" (FERNÁNDEZ, 2000: 87). L'any 1257, en un document de venda, es menciona el rec dels Molins de la Llibra, un antic canal de rec en el qual els molinots farien de pous d'anivellament. En els fogatges del segle XVI (1533 i 1590) es menciona el mas de la Llibra, un dels pocs masos del terme que probablement estaria lligat a aquestes estructures. Posteriorment l'any 1892, en una crònica del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, es fa una descripció detallada d'aquestes construccions i es mencionen certes estructures annexes que en aquell temps eren visibles: un mur de 12 pams d'alçada, diverses estructures d'una antiga cambra, una escala i un dipòsit. Tot i que no se sap del cert, aquestes construccions podrien ser d'origen àrab donat les restes localitzades d'unes tombes d'aquesta tipologia en la mateixa zona.

    AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 24-25. BARRAL I ALTET, Xavier (2000). Guia del patrimoni monumental i artístic de Catalunya. Volum 1, Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Barcelona: Pòrtic, p. 874. ESTEVES, Albert (1998). Vallirana. Baix Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'estudis i divulgació del patrimoni (CEDIP), p. 12-13. FERNÁNDEZ TRABAL, Josep (2000). "En els orígens de la indústria. Els molins de la conca baixa del Llobregat a l'Edat Mitjana (segles XII-XVI)". Materials del Baix Llobregat, 6, p. 85-105. Http://vallirana.cat/ca/patrimoni-molinots (Consulta: 09-05-2017). Http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=400 (Consulta: 09-05-2017). IPA (2015). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. PAGÈS PARETAS, Montserrat (1991). Vallirana. Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. I. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 418. RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana. SAURET I CATASUS, Jaume; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel (1989). Vallirana. Dades històriques (904-1900). Homes, fets i gents. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 84.