Edifici fet amb parets de maçoneria, format per diferents cossos i que ha anat creixent amb els anys. En el parament de les diferents façanes s’observa com els blocs de pedra de majors dimensions es troben a la part inferior mentre que a mesura que l’edifici creix en alçada les pedres són de menors dimensions. Es tracta d’una construcció que actualment és quadrangular formada per planta baixa, pis i golfes amb coberta a doble vessant. Les cantonades dels diferents cossos adossats estan definides per blocs de pedra treballada. La façana principal, orientada a oest té totes les obertures quadrangulars, delimitades amb blocs de pedra arenisca treballada. La porta, principal té una llinda de grans dimensions, amb una inscripció on es pot veure de dalt a baix, “una creu, la data 1743 i el nom Isidro Ivert “. A banda i banda de la porta hi ha una finestra, molt més petita la del cantó esquerre. Per sobre la porta trobem un arc de descarrega fet a sardinell amb pedres col·locades de costat. Amb una funció similar, però sobre la finestra de la dreta, hi dues pedres col·locades formant un triangle.
A l’alçada del primer pis i seguint la mateixa simetria trobem tres finestres rectangulars, definides per llinda, brancals i ampit motllurat de pedra. A les golfes només hi ha dues obertures, iguals que les anteriors però sense ampit, una al centre i l’altre a l’esquerra.
La part sud de la façana sembla un afegit posterior i en ella no hi ha cap obertura.
En la resta de parets de l’edifici hi ha obertures tant a la planta pis com les golfes totes definides per blocs de pedra.
Destaca una petita construcció adossada a la paret nord, de planta rectangular i rematada de forma circular tal vegada un paller o assecador. A tocar d’aquest element i a cota del nivell de circulació del carrer hi ha un bloc de pedra arenisca de color vermell encaixat sota un arc de descarrega. Aquest element i un altre obertura a la façana principal suggerien l’existència d’un celler a l’edifici.
És un edifici força transformat, on la part més antiga sembla que seria la central, a la qual s’hi ha anat adossat o recreixent diferents parts sobretot a llevant i al sud.
