Molí d'en Coll

Olèrdola

Ens ha semblat molt interessant l'apartat d'història del molí que ha fet David Arenas Gómez i el reproduïm aquí.

"

Els primers documents sobre aquest molí daten de l’any 1348 on un tal Guillem Carbonell, d’ofici pellisser i de Vilafranca, en el seu testament fa una deixa a Elisenda, muller de Pere Burdic, d’una terra situada a “…prop del molí de Jaume de Coll…” Aquest Jaume Coll era fill del Cavaller vilafranquí Bernat Coll. Els Coll del segle XIV tenien un important prestigi social i patrimonial. A partir d’aquí comença la història d’aquest molí en el qual successivament s’hi instal·len altres moliners. El següent en habitar-lo i que en tinguem referència és Antoni Cirera el qual ja surt esmentat a principis del Segle XV, concretament al 1407. Un document ja parla de que “…a prop de la Pedrera, hi ha el molí de Jaume de Coll, ara d’Antoni Cirera…” En va ser el moliner fins l’any 1413 i a més a més en el seu testament aclareix un altre ofici que era el de ballester.
El proper que se’n va fer càrrec i que tinguem constància va ser el moliner dels monjos del qual no tenim el nom però sabem que hi va viure del 1476 al 1487, any en el que el molí passa a mans de Pere Oller de Viladellops que el va arrendar al preu de 8 lliures i 2 sous.

Més endavant ja trobem documents del 1513 en el qual el càrrec de moliner l’ocupa Joan Pallarès que estava casat amb la Joana Oller i que era filla de l’anterior moliner, en Pere Oller de Viladellops. Joan Pallarès havia estat moliner del Catllar i ara vivia al Molí d’en Coll. En uns capítols llegim la donació de Joan Pallarès a la seva filla Càndia de l’heretat del Molí d’en Coll.
La següent fotografia és d’un document notarial de l’any 1519 que ens parla de “…Joan Pallarès moliner del terme del Catllar, ara habitant en lo molí d’en Coll…”

Posteriorment del 1525 fins el 1541 el molí passa a mans de Jaume Palau, conjuntament amb la seva muller Càndia Pallarès, filla de l’anterior moliner Joan Pallarès.
El següent habitant del molí del qual se’n té constància és Miquel Mestre, que el va habitar durant un any (1543-1544). Aquest posseïa dues terres situades a la quadra de Moja, a prop del molí i el qual constituïa el límit a la part est on el rec del molí feia de llindar amb les altres terres. Aquestes terres les posseïa per l’establiment que li feu Jaume Palau, la seva muller i el fill d’aquest l’any 1543. Referent a aquest període existeix un document de l’any 1544 i que a continuació reproduïm i en el qual es confirma aquesta informació: “…Miquel mestre, habitant al molí del Coll…”

Més tard, l’any 1570 Francesc Soler i la seva filla Montserrat, familiars del moliner dels Monjos Antoni Soler, fan un inventari dels béns mobles que tenen en el molí i els voltants. Ens diu que hi ha una petita fortificació, és a dir un baluard, un cup, una cambra que mira el baluard i una altra cambra. Aquests espais citats serien els corresponents a l’habitatge del moliner. L’inventari continua anomenant parts del mecanisme: una mola no gaire bona, perforada, un riscle i finalment un torn. Molt probablement hi havia altres parts del molí que no apareixen en l’inventari.
Posteriorment arriben al molí els Raventós, els quals hi romandran durant més d’un segle (1598-1714), és a dir seran els que més temps viuran en el molí traspassant-se’l de generació en generació. Al final d’aquest període, segons els documents consultats el
moliner Bernat Ràfols de Castellet signa uns pactes amb el del Molí d’en Coll, Francesc Raventós per ajudar-se mútuament amb les feines dels molins. Mitjançant aquests pactes, Francesc Raventós arrenda per tres anys a Bernat la casa i heretat del Molí d’en Coll amb totes les terres i possessions i a canvi el Bernat tindrà l’obligació de netejar les seixanta passes que hi ha entre la riera i el Molí d’en Coll perquè hi pugui passar l’aigua. A més a més Francesc Raventós es reserva una cambra a la dita heretat. Francesc li recorda a Bernat que “…has de moldre segons costum i de bon moliner com fins ara tenien els parroquians del terme…”
L’any 1599 en el Llibre Verd de Vilafranca es descriuen els límits del terme de Vilafranca començant per la casa del Molí d’en Coll i acabant al mateix lloc. Aquesta imatge és un fragment d’aquest document.

Malauradament hi ha un període que s’allarga fins a 1810 del qual no hem trobat documentació. En aquest any apareix com a moliner Ramon Martorell que escriu un inventari del molí amb els següents elements: una entrada, un estable amb un parell de bous i una burra, una cuina, un rebost amb vi i vinagre, un cup a fora, un celler amb vuit botes, portadores amb deu gallines, una sala, la cambra del darrere, el rebost de dalt, una botiga on hi ha sègol, blat, ordi, mestall, faves i civada.
A partir de 1860, els Plans van ser els masovers del Molí d’en Coll. La família formada per Antoni Plans Genestós, la seva dona Antònia Casajoana Fabré i els seus sis fills, que s’hi van instal·lar aquell any. Aquests són els avantpassats del senyor Josep Bosch Planas, que és l’historiador amb el que m’he posat en contacte per a fer aquest estudi sobre el Molí d’en Coll.
Aquest molí, malgrat estar documentat en actes notarials com les que hem esmentat prèviament, no va ser localitzat fins l’any 2000 quan el vilafranquí Manuel Córdoba el va descobrir. Des d’aleshores ja consta en l’inventari patrimonial del municipi d’Olèrdola.
Si ens fixem en un dels carreus del mur de llevant hi ha una data escrita a la roca, on ens indica l’any 1744 que va ser quan es van dur a terme les darreres reformes en aquest molí per engrandir la capacitat i construir la casa del moliner just damunt del magatzem i de la qual encara es poden observar restes de parets interiors, els forats de les bigues o frontisses rovellades d’antigues portes."

Història del Molí d'en Coll realitzat per David Arenas Gómez per al TREC de 2on de Batxillerat de l'IES Alt Penedès. https://molidencoll.wordpress.com/