Molí del Rodó
Rupit i Pruit
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Restes enrunades d'un molí situat sota d'unes roques que formen part de la riba de ponent de la riera. Es conserven les restes del molí pròpiament dit i de la casa del moliner, situades l'una al costat de l'altra. El molí presenta una planta més o menys rectangular, assentada damunt la roca natural de la zona. Compta amb una obertura d'arc rebaixat bastida amb pedra disposada a sardinell i situada al nivell inferior, i una obertura rectangular emmarcada amb carreus de pedra al superior. Al seu costat, a la banda sud-oest, hi ha les restes de la casa del moliner, completament cobertes per la vegetació de ribera i sense coberta. Estava distribuïda, com a mínim, en planta baixa i pis, i s'observen dues obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, la de la planta baixa amb la llinda plana. Ambdues construccions estan bastides amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada en filades regulars.
A la part superior del salt, situades dins del cabal de la riera, s'observen diverses cunyeres de planta rectangular excavades a la llera, les restes d'una resclosa bastida amb grans pedres i un canal excavat també a la roca, que desviava l'aigua des de la resclosa i cap al molí.
Altre noms relacionats amb l'edifici: molí del Roldor.
Història
De les restes situades damunt del salt d'aigua hi ha constància documental l'any 1552 i 1647 (en aquell moment, aquest salt era conegut amb el nom del salt de Miralles). Ambdues referències parlen de la construcció de rescloses.
De les restes situades al costat del salt, i segons la bibliografia consultada, hi havia una pedra gravada amb els anys 1722-1895. Documentalment, la primera referència data de l'any 1751 i, posteriorment, es menciona el molí l'any 1815. Tenim notícia que les moles d'aquest molí eren dos curres o cons truncats de pedra que utilitzaven per blanquejar el blat, tot i que inicialment es dedicava a l'escorça. El topònim procedeix de la planta del roldor, que usaven tant les adoberies com les blanqueries en les seves feines, donada la presència de tanins a les seves fulles i baies. Sembla que el molí deixà de funcionar per causa de l'aiguat caigut a la zona l'any 1940, tot i que en una fotografia datada entre els anys 1926 i 1931, el molí ja estava enrunat i abandonat.
Bibliografia
BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). Rupit, pàgines de la seva història. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 24-25, 96, 100.
BANÚS, Miquel (2002a). “Antics oficis al Collsacabra. El moliner”. Els Cingles de Collsacabra, any XXIII, núm. 48, p. 16-19.
PARÉS I GANYET, Quirze (1985). La despoblació rural i les masies del Collsacabra. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 105-106, 114, 382, 394, 461, 475, 493.
ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). Molins del Collsacabra. Història i inventari. Valls: Cossetània Edicions, p. 144, 145-148, 177.
SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 60-64.
VINYETA, Ramon (1980). El Collsacabra. Els salts i cascades. Torelló: Celblau, p. 24.
