L'aigua ha estat sempre un bé escàs i desitjat a Calaf, zona de secà. Fins al 1960, les dones del poble feien cua a l'estació del ferrocarril per demanar aigua a la màquina de vapor que feia el trajecte Manresa-Lleida.
L'aigua per beure era la que es recollia de la pluja. Posteriorment es va fer el proveïment d'aigües municipals des del paratge anomenat "Mantellí", prop d'Enfesta (la Molsosa), amb una conducció de 8 km fins a Calaf, amb els importants costos d'explotació que això representava.
L'any 1990 es va trobar aigua a 200 metres de profunditat, dins del terme municipal, a la zona anomenada molí de vent, on va quedar instal·lat el molí pendular per a l'aprofitament eòlic. En aquest paratge, anomenat del molí de vent, antigament s'aprofitaven els vents que bufen per l'altiplà de Calaf per a moldre-hi blat, en un molí de vent clàssic.
El pressupost total de l'obra fou 26 milions de pessetes, de les quals 20 milions és el cost de l'aeromotor. Fou executat l'obra l'empresa Catalana de Perforacions, de Fonollosa. El finançament de la instal·lació va anar a càrrec de l'Ajuntament de Calaf, amb 1 milió; del ministeri d'Indústria i Energia, amb 8 milions; i el paquet fort a càrrec de la Diputació de Barcelona, amb 2 milions per al projecte a compte del PCAL i amb 15 milions del Servei de Medi Ambient.
