Molí de Vent
Calaf

    Anoia
    Calaf
    Emplaçament
    Al nord del nucli, al límit amb el terme de Calonge de Segarra. Al costat dels dipòsits d'aigua.
    715

    Coordenades:

    41.73566
    1.51106
    376179
    4621499
    Número de fitxa
    08031 - 102
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Segle
    XX
    Any
    1994
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Restringit
    Sense ús
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Calaf
    Autoria de la fitxa
    Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme

    El molí es troba situat al turó de darrera el castell de Calaf, al costat del dipòsit municipal d'aigua. Tota l'estructura del molí s'orienta amb rodes, sobre una pista. Aquest moviment és de forma automàtica a la velocitat de règim del vent.
    El conjunt és format d'un aeromotor que aprofita la força del vent mitjançant una gran hèlix de dues pales per a fer circular oli a pressió que fa moure una bomba submergida a 200 metres de profunditat per extreure l'aigua, fins al dipòsit distribuïdor, a raó de fins 40.000 litres/hora.

    L'aigua ha estat sempre un bé escàs i desitjat a Calaf, zona de secà. Fins al 1960, les dones del poble feien cua a l'estació del ferrocarril per demanar aigua a la màquina de vapor que feia el trajecte Manresa-Lleida.
    L'aigua per beure era la que es recollia de la pluja. Posteriorment es va fer el proveïment d'aigües municipals des del paratge anomenat "Mantellí", prop d'Enfesta (la Molsosa), amb una conducció de 8 km fins a Calaf, amb els importants costos d'explotació que això representava.
    L'any 1990 es va trobar aigua a 200 metres de profunditat, dins del terme municipal, a la zona anomenada molí de vent, on va quedar instal·lat el molí pendular per a l'aprofitament eòlic. En aquest paratge, anomenat del molí de vent, antigament s'aprofitaven els vents que bufen per l'altiplà de Calaf per a moldre-hi blat, en un molí de vent clàssic.
    El pressupost total de l'obra fou 26 milions de pessetes, de les quals 20 milions és el cost de l'aeromotor. Fou executat l'obra l'empresa Catalana de Perforacions, de Fonollosa. El finançament de la instal·lació va anar a càrrec de l'Ajuntament de Calaf, amb 1 milió; del ministeri d'Indústria i Energia, amb 8 milions; i el paquet fort a càrrec de la Diputació de Barcelona, amb 2 milions per al projecte a compte del PCAL i amb 15 milions del Servei de Medi Ambient.