Document de 56x41 cm., signat el 30 d'abril de l'any 1015. Es tracta del primer document conegut on apareix el topònim Calaf (Kalafum). En ell, el bisbe d'Osona, Borrell, donà al levita Guillem de Mediona (també conegut com a Guillem d'Oló) una gran extensió de terra erma perquè la repoblés i la defensés, i en tingués la potestat, construint-hi fortificacions i portant-hi agricultors que hi habitessin i en conreessin la terra. El text descriu el terreny que s'inclou en la donació així com els territoris amb els quals termeneja. A més, el bisbe concedia que un successor designat per Guillem pogués tenir el lloc mentre visqués, però que després de la seva mort, aquest passés a l'església osonenca. És per aquest document que Guillem de Mediona és considerat el fundador de Calaf.
