Molí de Rigat
Vilanova del Camí

    Anoia
    Riba esquerra del riu Anoia / Riba dreta de la riera de Castellolí
    Emplaçament
    Al marge dret de la riera de Castellolí, al punt on aquesta desemboca al riu Anoia
    275

    Coordenades:

    41.56435
    1.6601
    388278
    4602275
    Número de fitxa
    08302 - 10
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Popular
    Segle
    XVIII
    Estat de conservació
    Regular
    Problemes als ràfecs de la teulada del costat de tramuntana i ponent
    Protecció
    Legal
    POUM "Clau 5d" "Elements històrics, artístics o naturals".
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí (P. A. 6140)
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08303A005001390000QR
    Autoria de la fitxa
    Miquel Gea Bullich

    El molí de Rigat segueix el model de molí paperer per excel·lència. Compta amb tres parts diferenciades: comptador-vivenda, mirador i molí, amb tipologia de masia senyorial.
    L'edifici presenta planta rectangular amb la façana principal mirant a tramuntana, en un dels costats curts del rectangle. Està format per planta baixa, planta primera, segona, tercera i golfes.
    El sostre és de teula, amb el carener perpendicular a les façanes curtes i per tant paral·lel a les llargues. La façana principal compta amb la porta d'entrada a la planta baixa, que és allindada i no ocupa una posició centrada. Sobre la porta, en els llocs on s'ha perdut l'arrebossat, s'entreveu el que sembla un arc pla de maó. De fet, la façana principal té una composició un tant anàrquica pel que fa a la planta baixa i la planta primera, mentre que les plantes segona, tercera i golfes presenten les seves obertures disposades en perfecta simetria. Aquesta característica es repeteix a totes les cares de l'edifici, és a dir, que presenta una disposició desordenada de les obertures de la planta baixa i la planta primera i perfectament organitzades pel que fa a les plantes segona i tercera (i golfes també en l'altre costat curt, el de migdia). No tenim prou elements (i més tenint en compte que no hem pogut efectuar una visita a l'interior) per esclarir si aquesta clara diferenciació es correspon amb dues fases constructives de l'edifici. En aquest sentit, si fos així, la part baixa (planta baixa i planta primera) podria correspondre al molí draper original i la part més elevada es podria correspondre amb la conversió a molí paperer, que necessita de les sales d'assecatge.
    En general les obertures són pràcticament rectangulars, amb la llinda formada per un arc escarser molt rebaixat, quasi imperceptible.
    Tornant a la façana principal, a nivell de la planta primera s'hi ubica un nínxol amb una imatge escultòrica de Sant Pere als peus de la qual hi trobem gravades dues dates: l'original de la imatge: 1879 i una afegida posteriorment l'any 1939.

    El 1735 els ducs de Medinaceli autoritzaren establir un molí de draps en aquest indret, molí que posteriorment es transformà en molí paperer. Cobraven per permetre l'ús de l'aigua del riu.
    Des del 1924, l'empresa Aigua de Rigat subministra a Igualada i Vilanova del Camí.
    Entre 1967 i 2014 fou la seu d'una col·lecció hidràulica de Ròmul Gavarró i Castelltort amb una biblioteca associada monogràfica sobre aigua que era la més gran del país. Els hereus del senyor Gavarró traslladaren la col·lecció fora del municipi en vendre's l'edifici a la societat d'aigúes Agbar.

    TERMENS I GRAELLS, M. (1991). "Vilanova del Camí", A: Història de l'Anoia. 2 vol. Manresa.