Molí de Llobateres
Sant Quirze Safaja
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El Molí de Llobateres és un edifici situat al sud de Sant Quirze Safaja, a la riba dreta de la riera de Tenes. Es tracta d'una construcció d'origen medieval reformada i ampliada en època moderna. El molí està format per dos cossos, la torre de defensa, on hi hauria el molí, i el mas. La torre es una construcció de de planta quadrada amb la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa i dos pisos. Al frontis, orientat a llevant, s'hi obre el portal adovellat d'arc rebaixat i dues finestres, una per pis, juntament amb diverses espitlleres. A la façana de tramuntana es conserva una porta, actualment tapiada, que donava accés directa al primer pis amb diverses espitlleres. A tocar de la torre, per la banda de ponent, hi ha la bassa de planta trapezoidal construïda amb grans carreus de pedra amb el pou de pressió a l'extrem sud-est. A finals del segle XVII es construeix el mas adossat tal i com indica la data de 1694 gravada a la dovella central de la porta d'accés d'arc de mig punt adovellat. Consta de planta baixa i primer pis amb una segona porta d'accés situada a la façana de migjorn.
Altres noms: Molí de Centelles, Molí de la Torre o Molí de Fon Tubau Actualment en aquest edifici hi ha una bomba que porta aigua la municipi de Sant Feliu de Codines. Proteccions: ACORD GOV/134/2014, de 7 d'octubre, pel qual es delimita l'entorn de protecció de molí de Llobateres, a Sant Quirze Safaja. DOGC Núm. 6724 09/10/2014 INCOAT_ENTORN. RESOLUCIÓ CLT/879/2014, de 9 d'abril, per la qual s'incoa expedient de delimitació de l'entorn de protecció del molí de Llobateres, a Sant Quirze de Safaja. DOGC 6610 25/04/2014
Història
Aquest molí es troba documentat per primera vegada l'any 1328 quan n'era arrendatari l'Arnau Flequer, tot i que per l'antiguitat de la torre es devia construir dins el segle XIII. A partir de l'any 1371 aquest molí i d'altres són anomenat els molins de Centelles ja que eren domini directe del senyor de Centelles i per tant, considerats molins públics o de destret. Això permetia els senyors de Centelles cobrar el dret de moltura a més d'imposar als seus súbdits l'obligació a contribuir a les obres de reparació. En un document d'aquest mateix any, el senyor de Centelles, Enric de Centelles arrenda a Bartomeu de Campdebous, fill d'un antic mas anomenat Campdebous de la parròquia de Sant Quirze, i la seva muller Alamanda "aquells molins que posseïa, un sobre l'altre, situats a la parròquia de Sant Quirze, anomenats vulgarment els molins de Scentelles.... amb les cases de dits dos molins i amb la torre construïda al molí superior". El despoblament de mitjan segle XIV va afectar el funcionament tradicional dels vells molins i va ser causa de la seva privatització a partir de l'últim terç del segle XV. En un document de 1486 consta que Guillem Ramon de Centelles, senyor i baró de Centelles, arrenda a Miquel Llobatera i als seus, de la parròquia de Santa Coloma de Centelles, aquells dos molins anomenats de "Fontubal de la Torra", situats a la parròquia de Sant Quirze Safaja com "a cosa deixada i deshabitada i de molt temps no posseïda per ningú". En el fogatges de 1553 la família Llobateres apareix documentada ja dins en el municipi de Sant Quirze Safaja. El molí fariner va adaptar-se a les noves circumstàncies econòmiques del moment i segons un document de l'any 1684 des de feia temps hi havia l'existència d'un molí draper de Llobateres. L'any 1772 el molí va passar a ser propietat de Joan Baptista Bernils. A finals del segle XX la família Bernils va vendre la finca i el molí de Llobateres a la família Soler i aquesta ho va revendre al municipi de Sant Feliu de Codines, per tal d'aprofitar l'aigua i abastir la vila de Sant Feliu i un petit sector de Sant Quirze.
Bibliografia
AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Vallès Occidental - El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. AAVV. (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum I- Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental. Editorial Pòrtic. Sant Boi de Llobregat. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Quirze Safaja. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (2018): Sant Quirze Safaja. Un poble de frontera. Editat per Ajuntament de Sant Quirze Safaja.
