Ubicació
Coordenades:
Classificació
Ha patit ocupacions humanes. Està en estat d'abandonament.
Descripció
Actualment és un edifici de grans dimensions en estat d'abandonament. Abans havia estat un restaurant. Té un aire castellívol. Del molí i edifici original no se sap gairebé res, ni se'n conserva cap element del seu interior.
L'edifici té pintades en graffitis com es pot veure en la façana principal i en els seus interiors.
En el seu moment presentava una imatge de majestuositat i senyorial.
L'edifici presenta tres nivells. El darrer nivell o segon pis coronat amb merlets de caire medievalista, també el segon nivell presenta falsos merlets.
Hi ha finestres o obertures acabades, en la part de dalt, amb arc de mig punt i altres en forma horitzontal. La majoria estan tapiades. La teulada també té línies horitzontals.
Tot el cos mostra un gran volum horitzontal. Part de les teulades tenen forats i manca de teules.
Història
Segons Salicrú (2018) les primeres dades del molí apareixen com a molí del Padrosell el primer de febrer de 1576, quan Fadrique de Cabrera va atorgar l’establiment del molí a favor de Bernat Jalpí. Els Jalpí, família originària de Tordera, van acumular la majoria de drets sobre les aigües i molins del terme i de Tordera.
La primera referència com a molí d'en Puigvert és de 1854, moment en què també tenim documentat el molí d'en Puigvert i el rec que els unia. En aquell moment el propietari havia estat Pompeu Serra, així com del d'en Puigvert. Aquell any les propietats de Pompeu passaren a la seva filla Rita. D'aquell moment tenim una breu descripció del molí fariner, on diu que era un molí de cinc cossos, és a dir de cinc pedres per moldre, i un alt, intuïm un pis per viure els moliners, en una finca de set quarteres.
Hi ha documentats alguns moliners; el 1857 la família Prat, on pare i fill feien de moliners més tres mossos catalogats de moliners també, Salvador Lacomba, de vint-i-cinc anys, Ramon Roure, de vint-i-tres i Josep Mora de vint, i una serventa Josepa Basseda, de vint-i-quatre anys. Els Prats tenien uns quants fills, els tres més grans i l'hereu feien de moliners i dos, de tretze i onze anys, que eren estudiants. Això ens fa suposar, que una família que tenia dos fills d'aquella edat estudiant, tenia un cert nivell econòmic tot i no ser propietaris.
El 1880 continuava la família Prats al capdavant del molí, sent el gendre d'Antonio Prat qui estava al capdavant. L'hereu, tot i haver estat al capdavant segons el padró del 1866 havia marxat i havia agafat el relleu el seu cunyat casat amb la filla gran dels Prats. Hi havia, llavors, diversos mossos llogats al molí, Felip Prujà Faig, de quaranta-set anys i moliner de Sant Martí Sasserra, Josep Maset Ros, de vint-i-un i de Salitja, Josep Iglesias Espelt de vint-i-tres i de Sant Feliu de Buixalleu, Jaume Clarivia Fors, de dinou i de Vidreres, Josep Vila Surbau, de dinou i de Riudarenes, i Joan Puigdemunt Planas, de cinquanta anys i de Campmajor.
El 1911 hi era al capdavant en Ramon Ronqué Boada de quaranta-un anys, fill de Montràs i moliner d'ofici amb la seva muller, Maria Soler Formatger de trenta-vuit anys i filla de Salt. Si tenien treballadors no constava que visquessin al molí. I a partir del 1924 estava al capdavant la família Bassols Amat. El 1936 hi tenen vivint amb ells el mosso Teodoro Bayo Rahona de vint-i-sis anys i fill de Fuentilayos, Burgos.
Bibliografia
- GÁLVEZ DE LA O, Cristina (2018). Rehabilitació i canvi d’ús de l’antic Molí de la Pedrera al municipi de Palafolls (TFG del Departament d'Arquitectura i Enginyeria de la Construcció de la Universitat de Girona), Girona.
- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX. Palafolls. Edicions del Roig.