Al segle XIV el baró Bernat de Boixadors, senyor jurisdiccional del castell de Boixadors, va establir un conveni amb el masover Joan Bosch, per la construcció de tres molins fariners, que haurien de funcionar com a molins baronials.
L'any 1553, segons Joan Baró, notari dels Prats de reis, el llaurador i moliner Joan Bosch, descendent homònim del mateix llinatge dels dos segles anteriors, adquirí de Galzeran de Foixà i de Boixadors la propietat d'un molí fariner, amb la seva casa, aigua, sèquia i les terres de les partides de les feixes del Molí i del Soler-Andreu. Les condicions consistien en moldre de franc pel senyor del castell i pels seus familiars sempre que hi hagués aigua suficient per regar una horta situada més amunt del molí, a més de pagar un cens anual de nou lliures barcelonines.
L'any 1627 la família Bosch, amb uns pactes acordats amb el senyor Foixà i de Boixadors, van poder rebaixar el cens a pagar de nou a tres lliures. En aquest moment, també hi hagué la concessió de l'explotació dels dos altres molins, amb el pagament d'un cens anual.
L'any 1849 sabem que els molins encara estaven en funcionament gràcies a les referències de Pascual Madoz.
