Molera d'Ausiò o "Les Baumes"
Sant Julià de Vilatorta

    Osona
    L’accés es va fer des del coll de Romegats baixant en direcció a la font de la Teula per després pujar bosc a través en direcció al bosc de Cànoves.
    Emplaçament
    En una cinglera per la que transcòrre un camí

    Coordenades:

    41.91358
    2.34339
    445547
    4640390
    Número de fitxa
    08220 - 329
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Medieval
    Segle
    XIV-XV
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08218A003000040000FS
    Autoria de la fitxa
    Ana Requejo Alonso

    Una molera és un tipus de pedrera de la qual s’extreuen peces que permeten l’elaboració de rodes de molí o bé directament aquestes moles.

    El front de pedrera que actualment es coneix s’estén durant uns 200 m en forma de trinxera, amb un mur a la banda sud i les restes de les pedres treballades al nord. En diversos punts, la base de la paret apareix retallada amb cops d’escoda, ben visibles, donant lloc a motllos arrodonits. Cap a l’extrem occidental, hi
    ha la zona més visible, aquest cop a l’aire lliure. Les mides de les moles que s’hi troben i els seus negatius suggereixen, per la seva forma i dimensions, una cronologia medieval. També hi ha força evidències d'un tipus d'explotació subterrània de la pedrera.

    Sembla que bona part de l’explotació s’hauria fet de manera subterrània, tot i que també podria ser que
    la morfologia actual del lloc derivés d’un gran procés d’enderrocament.

    Aquesta pedrera es trobava en un emplaçament desconegut, però gràcies als treballs de Carles Puigferrat la va poder retrobar i estudiar in situ l'historiador Francesc Roma Casanovas l’any 2018.

    Sant Julià de Vilatorta va ser, segurament un lloc rellevant en l'elaboració de moles durant l'edat mitjana. Així ho demostra el document de 1337 de l'Arxiu Municipal de Moià en què es menciona a un moler de Sant Julià per prometia fer arribar una mola extreta del molar de Encio a la parròquia de Marfà.

    El molar d’Ausió o d’Enció havia estat documentat per Carles Puigferrat a partir de 1362 i gràcies a aquest autor sabem que la molera pertanyia de manera indivisa als senyors d’Alta- riba i de Centelles (Puigferrat i Oliva, 2004, 2017).

    Tot fa pensar que la molera hauria estat abandonada al segle XV, mentre se n'explotaven altres a la rodalia, i el lloc s'ha conservat força intacte des de llavors.

    - PUIGFERRAT I OLIVA, C. (2017). Les pedreres de Folgueroles i rodalia (Osona). En Les pedreres medievals a la Corona d’Aragó (p. 273-297). Institut d’Estudis Catalans - Amics de l’Art Romànic.

    - ROMA CASANOVAS, Francesc (2022) "La molera d'Ausió, la raó oculta de "les Baumes". a la Revista Vilatorta, núm. 93, any XXXI, IV època, pp. 34-37.

    - ROMA I CASANOVAS, Francesc (2019). Els molins hidràulics: moldre, batanar, esmolar, fer pólvora (Primera ed). Cossetània Edicions.