Mines de Cal Bernic
Veciana
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Les mines de Cal Bernic és una de les moltes explotacions de lignit que s'han obert en aquesta zona entre mitjans del segle XIX i mitjans del segle XX. En aquest cas concret, abandonades des de fa una quarentena d'anys es pot observar encara part de les seves infraestructures.
En primer lloc, la mina, tancada físicament per motius obvis de seguretat. De la boca de la mina en surten els rails de ferro per on circulaven les vagonetes. Segons informació oral d'un dels reballadors de la mina, quan es van tancar per suspensió de pagaments es va fer d'un dia per l'altre i a l'interior de la mina van quedar totes les eines (escodes, pales i vagonetes).
Aquests rails porten a la zona on es descarregaven les vagonetes, que s'anomena torba. D'aquest dipòsit, amb una cinta transportadora es pasava el carbó a uns altres dipòsits, que era el punt de càrrega dels camions.
Aquest carbó no era d'una gran qualitat i s'utilitzava per fer portland de Calaf.
En el terme municipal de Veciana, entre 1841 i 1985 s'han concedit 44 llicències d'explotació per a mines de lignit.
Història
La zona de Calaf, Prats de Rei, Sant Martí Sesgueioles, Veciana fou un centre d'explotació de diferents mines de lignit. Aquest episodi de la història ha estat estudiat per Josep RIBA (2003). Ens explica que el coneixement de betes de lignit és conegut a la zona des de finals del segle XVIII, però que no es comença a explotar fins a mitjans del següent segle, vinculat al creixement de la indústria cotonera d'Igualada.
Cada mina tenia un nom que el posava el propietari per tal d'identificarla des del primer moment que es feia la inscripció. Altres noms del terme de Veciana són: Abundancia, La Catalana, Lealtad, La Castellana, Generosa, Maria, Interesante, Perla, Purísima Concepción, Confianza, etc.
L'evolució d'aquestes explotacions va estar subjecte a alts i baixos de la situació econòmica del país, les diferents crisis, les guerres, la qualitat del propi carbó o els sistemes arcaics d'explotació, entre d'altres. Fins a un moment en que resulta del tot inasumible econòmicament la continuïtat d'aquestes explotacions i es tanquen definitivament.
Bibliografia
RIERA i GABARRÓ, Josep (2003). Història de l'explotació dels lignits del districte de Calaf. Eumo editorial, Ajuntament d'Igualada i Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada.
