Al segle XIX hi hagué la descoberta de carbó mineral a l'Alt Berguedà, però no va ser fins la dècada de 1930 que l'explotació minera va comançar a prendre envergadura a la zona de Vallcebre. Les primeres mines de Vallcebre van ser les de Tumí, Maria i Conangle, l'explotació de les quals havia iniciat l'Ajuntament per evitar que els seus joves anessin a la guerra. Després de la guerra, a Vallcebre, l'empresa Serchs SA, filial de Carbones de Berga SA, es va fer càrrec de les mines i va reprendre la construcció del telefèric de Vallcebre al Collet (utilitzat fins el 1962). La mina o transversal Maria Teresa es va començar a obrir l'any 1953, però no va ser fins l'any 1955, quan es van començar a explotar les capes d'aquell indret. La runa que treien per fer la galeria va tapar la casa de cal Parcer, no sense abans arribar a un acord amb els anteriors propietaris. Durant l'any 1958 s'electrificà la mina; deixaren de treure les vagonetes a força d'animals i es donà un nou impuls en aquell sector. L'any 1961 es va mecanitzar l'explotació amb un "ARIETE". A principis dels anys 60 es van edificar nous pisos per allotjar els miners i un economat, que funcionà fins el 1971. El dia 1 de desembre de 1962 la Societat deixà de ser Serchs SA, per passar a dir-se Carbones de Berga SA. A inicis dels anys 70 aquesta mina va comunicar amb la de Sant Josep i la del Collet, fent-ne augmentar la seva importància. El carbó s'extreia per qualsevol de les obertures a partir d'una complexa xarxa subterrània de plans incinats, on els miners podien fer un itinerari interior de 20 km. Després del seu tancament, i durant uns anys, es van plantar xampinyons a l'interior de la mina. Avui en dia, està sense ús perquè hi ha la porta tapiada. De fet, l'obertura del Transversal Maria Teresa explica el creixement del nucli de Valcebre; a inicis dels anys 60 del segle XX, s'extreien més de 100.000 t de carbó i cada dia hi entraven a treballar prop de 500 treballadors.
