En Joan Freixa Vallcebre

Berguedà
Vallcebre
Carretera B-401 km 2.
1120

Coordenades:

42.20421
1.81842
402457
4673126
08293-78
Patrimoni immaterial
Música i dansa
Contemporani
Desconegut
Dolent
Cançó desconeguda.
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Pública
Anna Junyent Traserra

La cançó es troba recollida al Cançoner del Calic i és la següent: Natural so de Vallcebre / i a Vallcebre em so criat. / Per nom me'n dic Joan Freixa, / que amb raó em queixo, / sempre so estat desditxat./ La gent diuen que jo em queixo: / no em queixo sense raó: / me n'és causa una donzella, / hermosa i bella, / robadora del meu cor. / jo de dia encara passo / sols ne puga treballar. / Quan ne vé l'hora de l'àpat / me'n poso a taula: / no en puc veure ni menjar. / Cada nit jo la somio. / De prompte n'estic despert: / trec el cap a la finestra. / (Això és cada vespre): / sempre em sembla que la veig. / Vostre pare i vostre mare / molt ditxosos deuen ser: / tenen les roses a casa / acolorades: / les van a collir al roser. / De la vostra cabellera, / qui en pogués tenir un cabell! / A Madrid l'enviaria / amoreta mia, / per fer-ne un present al rei. / Vostre pare i vostra mare / ara s'han deixat de dir / que la vostra cabellera, / hermosa i bella, / no es pentina per a mi. / Si es pentina, que es pentino: / mai se pogués pentinar. / Si no és una serà una altra: / de la flor alta, / de minyones prou n'hi ha.

Cançó de vallcebre recollida al Cançoner del Calic.

SERRAi VILARÓ, J (1913). "Cançoner del Calic". L'Avenç, Barcelona 1913.