Mina de can Rovira - El Polvorí Vallirana

    Baix Llobregat
    Carrer de la Conca de Tremp, 12-14 - Urbanització del Mirador
    A l'encreuament entre els carrers de la Conca de Tremp i de l'Estrella Polar
    273m

    Coordenades:

    41.38929
    1.92643
    410244
    4582529
    08295-699
    Patrimoni immoble
    Obra civil
    Contemporani
    Popular
    XIX-XX
    Bo
    Inexistent
    Restringit
    Altres
    Privada
    Ref. Cad.: 0326007DF1802N
    Adriana Geladó Prat

    Cavitat excavada de grans dimensions amb una extensió d'uns 10000 metres quadrats i una alçada delimitada entre els 4-5 metres i els 10 metres, tot i que en algunes zones s'arriba fins als 30 metres de profunditat. Presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat arrebossat, que dóna pas a un passadís inicial cobert amb una volta de maó pla. A partir d'aquí s'inicien les galeries excavades a la roca, que en general són molt àmplies i es bifurquen en diversos corredors. La galeria principal té una amplada d'uns 8 metres i una alçada d'uns 4,5 metres. El primer tram presenta contraforts laterals bastits en maons, que reforcen les parets, i arcs rebaixats de maons també, que reforcen el sostre. Destaca l'antiga sala del polvorí, bastida amb un entramat d'esvelts arcs de mig punt sostinguts amb pilars fets amb maons, i també la sala noble, excavada a la roca. La majoria de les parets de la cavitat estan emblanquinades i s'hi observen restes de les barrinades de perforació dels explosius. A l'exterior, al costat del portal d'accés, hi ha una petita garita troncocònica amb una obertura d'arc de mig punt, coronada amb merlets. Era la garita que utilitzaven els soldats per custodiar el recinte (en origen eren 9 i estaven repartides pel perímetre del recinte).

    La cavitat fou explotada durant el segle XIX amb la intenció d'extreure'n pedra de guix, calç i argiles (amb aquestes s'elaboraven peces de ceràmica per a la construcció). Durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil, l'exèrcit republicà l'utilitzà de polvorí i de refugi durant la seva retirada (s'hi va refugiar el Terç de Requetés de la Mare de Déu de Montserrat). Un cop finalitzada la guerra, els nacionals se'n van apoderar i el van reconvertir en el polvorí de la Quarta Regió Militar, vigilat per un destacament d'uns 10 soldats que feien el servei militar. La cavitat va funcionar com a polvorí fins a principis dels anys 60. Posteriorment s'utilitzà com a lloc de cultiu de xampinyons amb una gran producció, inicialment per part del seu propietari, Salvador Mas Rovira, i després en règim d'arrendament. Aquesta funcionalitat es va mantenir fins a finals dels anys 80. En l'actualitat, la cavitat és la seu de la companyia Aigües de Vallirana, S.A. des de l'any 1994, moment en què compraren els terrenys de l'antic polvorí. S'hi traslladaren a principis de l'any 1995. L'utilitzen com a magatzem, taller i garatge.

    AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 92, 109-112. ASSOCIACIÓ D'AMICS DE VALLIRANA (2016). "La mina polvorí de can Rovira". Viure Vallirana, revista d'informació municipal nº 60, p. 15. MATA-PERELLÓ, Josep M.; MATA LLEONART, Roger (2005). Informe geològic i miner. Estudi dels antecedents miners del terme municipal de Vallirana i de la seva problemàtica en la construcció de la variant. Departament d'Enginyeria Minera i Recursos Naturals. Barcelona: [Inèdit], p. 11, 15. OLLÉ, Francesc (2016). Vallirana, poble d'aigua. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 87-88. VAQUERO ARTÉS, Carles (2016). Mines i coves de Vallirana. Ivª Fira Vallirana turisme, natura i salut. [S.I: Inèdit].