Mercat municipal
Calella
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Mercat d'estil noucentista construït durant la primera meitat del segle XX.
És un edifici aïllat i de planta rectangular que s'estructura en una sola nau. Té un nivell d'alçat i la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt arrebossat de grans dimensions, que queda cobert per un cos porxat que s'adossa a la façana i que s'obre amb pòrtics d'arc de mig punt arrebossat. Sobre d'aquest cos i dels que s'adossen a sengles costats, també d'un sol nivell d'alçat, hi ha un grup de finestrals d'arc de mig punt triforats. Al frontis, el finestral central és més gran que els dos del costat, que són biforats.
La façana principal i la posterior estan coronades per un capcer sinuós amb una cornisa motllurada, sota del qual hi ha un plafó de pedra on hi consta "MERCADO/ DE SAN JAIME/ 1927". A sota hi ha unes lletres més modernes on hi diu "Mercat Municipal". El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat.
També és conegut com el Mercat de Sant Jaume.
Història
La plaça de l’Ajuntament és el nucli fundacional de Calella, que va néixer el 29 de novembre de 1327, quan el vescomte Bernat I de Cabrera concedí el privilegi de celebrar el mercat i fira a Calella així com la creació d’una vilanova, a l’entorn d’aquell mercat.
A principis del segle XX, l’Ajuntament de Calella va decidir construir un nou mercat a la plaça de l'Hostal, actual plaça de l’1 d’octubre, on ja s'hi celebrava un petit mercat a l'aire lliure. L’obra es va executar el 1927.
Jeroni Martorell i Terrats (1876 -1951) va ser, entre 1915-1951, l’arquitecte municipal de Calella, on va realitzar molts projectes d’obres, per exemple, la balustrada del passeig de Manuel Puigvert, els edificis del mercat, l’escorxador, la biblioteca, l’ampliació de l’hospital, el disseny del Parc Dalmau, la pavimentació dels carrers, la urbanització del carrer d’Amadeu, al mateix temps que enllestia la xarxa de canonades de sanejament i planejava diversos edificis particulars entre els quals sobresurten Can Dalmau i Can Narcís Marrè. Així mateix, en la seva trajectòria professional destaca el seu nomenament l’any 1914 com a Director del Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona.
Bibliografia
AMAT, J. (2004). "Jeroni Martorell i Terrats, un arquitecte per a Calella", Calella en el temps 1. Calella: Ajuntament de Calella.
Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella. 2005.
ESTEVES, A. (1997). Calella. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni.
Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
