Can Marrè
Calella
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa d'estil noucentista construïda durant la primera meitat del segle XX.
És un edifici amb una mitgera i un pati frontal que la separa del carrer. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a quatre vessants. El frontis està composat amb una tipologia d'obertures diferent a cada nivell. A la planta baixa, hi ha dos finestrals i un portal d'arc carpanell de pedra i amb la clau ressaltada, que descansa sobre pilastres amb capitells decorats. Al pis hi ha quatre finestrals d'arc pla emmarcats amb frontons sostinguts per pilastres i amb un fris decoratiu central. Al segon pis hi ha cinc finestrals d'arc de mig punt emmarcats amb una motllura de pedra i la clau pronunciada. Els finestrals del pis tenen sortida a un balcó corregut amb baranes de balustrada que es prolonga fins a la terrassa del cos que s'adossa en un lateral i que es correspon amb un garatge. A les golfes hi ha un balcó corregut de la mateixa tipologia al qual tenen accés els tres finestrals centrals, i la resta estan delimitats amb barana de balustrada.
El ràfec està acabat amb mènsules que sostenen una cornisa amb voladís. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. El pati frontal està tancat amb un mur amb una portalada entre pilars d'obra.
Història
Narcís Marrè, fabricant de gènere de punt, amb fàbrica a Calella, va fer construir aquest edifici senyorial, obra de Jeroni Martorell i Terrats.
Jeroni Martorell i Terrats (1876 -1951) va ser, entre 1915-1951, l’arquitecte municipal de Calella, on va realitzar molts projectes d’obres, per exemple, la balustrada del passeig de Manuel Puigvert, els edificis del mercat, l’escorxador, la biblioteca, l’ampliació de l’hospital, el disseny del Parc Dalmau, la pavimentació dels carrers, la urbanització del carrer d’Amadeu, al mateix temps que enllestia la xarxa de canonades
de sanejament i planejava diversos edificis particulars entre els quals sobresurten Can Dalmau i Can Narcís Marrè. Així mateix, en la seva trajectòria professional destaca el seu nomenament l’any 1914 com a Director del Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona.
Bibliografia
Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella. 2005.
