Masoveria de Palau de Biure
Olvan

    Berguedà
    Serres de Biure
    Emplaçament
    Carretera de Puig-reig a la Guàrdia, km. 4

    Coordenades:

    42.006511925216
    1.9036604366126
    409212
    4651080
    Número de fitxa
    08144 - 53
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Renaixement
    Segle
    XIV-XVII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    si, IPA núm. 3471 (la masia Palau de Biure); CC.AA. núm. 11766
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 001A00025
    Autoria de la fitxa
    Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R.
    Sara Simon Vilardaga

    La masoveria de Palau, bastida davant de la pallissa i la masia, al sud de la casa principal, és un edifici de dues plantes coberta amb dues vessants i el carener paral·lel a la façana amb el ràfec de dues fileres de teula girada i maó pla. Presenta poques obertures, la major part amb llindes de pedra sorrenca i restes dels seus enlluïts. Les cantonades són de carreus ben tallats. Annex a l'edifici, a migdia, s'aixeca una torre de dos pisos coberta amb teulada a dues vessants damunt de cavalls i llates i el carener a ponent. Aquesta construcció conserva les obertures amb llindes als murs de migdia i llevant, de mides reduïdes i recolzades damunt d'ampits, i espitlleres per facilitar la defensa. Únicament sobresurt un finestral al segon pis; a tramuntana i migdia, prop de la coberta, s'obren un seguit d'arcades formant una galeria d'arc de mig punt damunt de pilastres. El parament és de pedra picada i conserva restes d'enlluïts.

    La torre sembla una construcció baix medieval, un exemple de masoveria fortificada vinculada a la masia. Dins el projecte "Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època baix-imperial fins l'alta Edat Mitjana" l'any 1997 es va dur a terme una prospecció davant de les expectatives arqueològiques que ofereix el topònim del mas. El resultat de la prospecció fou la recollida de fragments de ceràmica als camps de conreu que volten el mas, fragments que donen una cronologia de fundació entorn els segles VII-IX. Es conserven 20 fragments de ceràmica que corresponen a quatre formes globulars procedents de nivells arqueològics destruïts durant l'excavació d'una bassa a uns 100 metres del mas actual.

    L'edifici es troba en terme municipal de Sagàs, just el límit entre aquest municipi i Olvan passa pel mig de l'era, entre la masoveria i la casa pairal.

    La masia de Palau de Biure és documentada des del s. XII, però les restes de ceràmica del s. VII-IX confirmen un poblament molt més antic; la primera notícia documental és de l'any 1121. En el capbreu de Sant Pere de la Portella de l'any 1348 s'esmenta l'existència de dos masos, Palau Sobirà i Palau Jussà, ambdós a la parròquia d'Olvan, la qual cosa permet identificar-los com la masia i la masoveria actuals. Es tracta d'una de les gras masies de la parròquia de Santa Maria de la Guardia. L'arxiu familiar conserva documentació des del s. XIV al XX que ha permès reconstruir el llinatge de la família que, des del s. XV, ha mantingut la propietat d'hereu a hereu, canviant una sola vegada el cognom de Palau pel de Cabanes.

    BUSQUETS (1997). Un capbreu de la Portella de l'any 1348", a l'Erol nº 55, p.23-26