Mare de Déu de la Pietat de Palau Olvan

Berguedà
Serres de Biure
Carretera de Puig-reig a la Guàrdia, km. 4

Coordenades:

42.006982286996
1.9038051788126
409225
4651132
08144 - 54
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
Neoclàssic
Popular
XIX
1854
Bo
Inexistent
si, IPA 3471
Restringit
Sense ús
Privada
Ref. cad.: 001A00025
Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R.
Sara Simon Vilardaga

Situada a la part nord-est de la masia de Palau, aprofitant l'angle del pati, la capella devia servir únicament per les funcions religioses de caire familiar. És un senzill edifici de planta rectangular amb la porta de llinda plana monolítica i orientada a sud-est; coberta a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i ràfec d'una única filada de teula girada i maó pla. El mur de la façana sud-oest, la que dóna al pati-terrassa de la casa a nivell de planta primera, té acabat arrebossat i pintat, excepte les cantoneres que tenen la pedra vista. Damunt de la porta hi ha un medalló rectangular amb la data 1854 i a la part superior, l'anagrama marià envoltat de dues rosetes. L'interior conserva les pintures originals a la coberta, feta amb volta catalana i llanternons.

La capella és advocada a la Mare de Déu de la Pietat.

Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021.

La masia de Palau de Biure és documentada des del segle XII, però restes de ceràmica dels segles VII-IX testimonien una ocupació molt més antiga. La primera notícia documental és de l'any 1121. En el capbreu de Sant Pere de la Portella de l'any 1348 s'esmenta l'existència de dos masos, Palau Sobirà i Palau Jussà, ambdós a la parròquia d'Olvan, la qual cosa permet identificar-los com la masia i la masoveria actuals. Es tracta d'una de les grans masies de la parròquia de Santa Maria de la Guàrdia. L'arxiu familiar conserva documentació des del segle XIV al XX que ha permès reconstruir el llinatge de la família que, des del segle XV, ha mantingut la propietat d'hereu a hereu, canviant una sola vegada el cognom de Palau pel de Cabanes. No sabem per quina raó, enmig dels tràngols de les guerres carlines de meitat del segle XIX es devia posar de moda entre els propietaris de les grans cases pairals de la comarca (per exemple Ferreres, Trasserra o Cal Ramonet en el cas d'Olvan), sol·licitar al bisbat de Solsona la concessió de capelles particulars pel mas, per celebrar-hi en família els actes més significatius de la vida cristiana: bateigs, primeres comunions, casaments i funcions funeràries.

GAVIN (1985). Inventari d'Esglésies. Berguedà, p.103